diumenge, 14 d’octubre de 2018

L' Àngel del capvespre



L'Àngel del capvespre
                                           a Apel·les Mestres
A l’àngel del capvespre
li han tallat les ales;
les llàgrimes es fonen
sota la pluja
nocturna
sense somnis, sense estels.
Les llàgrimes s’eixuguen
quan es dissol la lluna
i el dia a dia és un combat
sense fi.
 G.Boloix

dimecres, 11 de juliol de 2018

Flor del laberint

Flor del laberint
Qui pogués trobar
la flor del laberint...
Qui pogués tastar
la flor del laberint...

Qui pogués creuar
aquest riu
que ens fa sentir
que a l'altra banda
hi ha perills
que són autèntics
verins.]
Si poguessim tastar
uns instants de calma
abans que despunti
de nou l'alba...

G.Boloix

dilluns, 21 de maig de 2018

Les Ales del tsunami

                                                         [imatge extreta d'aquí]
     [1 dels versos està inspirat amb les paraules de la periodista Txell Bonet amb qui em solidaritzo]

          
En aquest món líquid
somiem ser àngels
volar mar enllà
creuar oceans
vendre mil vides
que no viurem mai
En aquest món líquid
somiem tenir ales
creiem que són de vapor
lleugeres i àgils
i en aquest món
d'instants fràgils
on res és etern
i tot és volàtil
ignorem que les ales són de vidre
però en el noble art
de sobreviure
dediquem el temps
a fer moure les ales
ales de papallona
que portin el tsunami
que res ens mati l'ànim
que res ens mati el somriure
les ganes de viure
tot i que en les nostres cambres
hi habita un ocell
que cerca el sol
que fuig del dol,
el petit aleteig
que ens porti el tsunami
que canviï l'ànim
de tantes revoltes
dissoltes
de tantes injustícies
amagades en telenotícies
de tantes ganes de creure
que el nostre vol
és lleuger i fort
i no és de vidre.

 G.Boloix

dimecres, 7 de febrer de 2018

[poesia] Freàtica

                                                 (imatge extreta portal web Sagunt)

[poesia] Freàtica 

Corren rius interns
somnis soterrats
mons imaginats
vides no viscudes
anhels pendents
són una capa freàtica
aliena allò extern
aliena a tot moment
d'immediateses
que ens fan viure
les presses 
com si ens anés la vida
amb els anys
oblidem l'essència
d'allò que ens feia viure
però els rius corren 
sense pressa
anhelem la fressa
d'unes mans tendres
i un doll d'aigua:
...quan tanquem els ulls
clucs i nocturns
segueix fluctuant
fluïn
amb por 
que s'assequi 
aquella capa
soterrada
subterrània
que tots portem
en algún punt
de la nostre ment
tot i el pas dels anys
i del temps. 

G.Boloix

dimecres, 10 de gener de 2018

A l'estil del mestre Sogi...


Hi ha llibres deliciosos. Traduccions magnífiques de clàssics que haurien d'estar a totes les biblioteques i són una lliçó de poesia. Jordi Mas López va guanyar el XIII premi Jordi Domènech de Traducció de poesia amb el llibre "Tres veus lligades a Minase" un clàssic de la literatura japonesa amb els versos del mestre Sogi i dels seus deixebles Shohaku i Socho editat per Eumo editorial.

"La neu perdura
al cim, el peu s'emboira
aquest capvespre

l'aigua enfila un paisatge
perfumat de pruneres"



Sogi i els seus deixebles creen una gran poema on s'encadenen versos amb temàtiques i motivacions diferents. Els darrers versos de cada fragment serveixen d'inspiració.
A l'estil del mestre Sogi...uns versos improvitzats.

                                                             
l'aigua enfila un paisatge
perfumat de pruneres,
aroma d'arbres florits
cirerers de primavera
són els somnis 
que la terra espera
quan l'hivern desespera.

 G.Boloix