Bressol de tardor
(mil fulles típiques)
L'Òliba ja no ens mira.
La sargantana ja no fuig.
L'eriçó s'ha perdut entre mil herbes.
Els insectes se'ls ha menjat la terra.
********
La terra de novembre
només acull llavors
que somien ser fruits d'abril.
******
I entremig d'aquesta terra
sento la solitud d'un bosc de novembre
carregat de boira i de silenci.
I entremig d'aquesta terra
trepitjo les fulles seques com cada any
l'etern quadre de la dictadura de la foscor.
I entremig d'aquelles fulles vull fruir d'un silenci,
d'una olor, com si el món s'hagués aturat
i només hi fossim tu, jo i aquestes fulles mortes.
Voldria embolcallar-m'hi com si fos un bressol
i sentir entremig de la boira,
un instant efímer de pau i de llum de tardor.
**********
Tristament hem oblidat els mil colors de les fulles.
Som fills de les presses. Encegats de foscor
hem oblidat la llum que també desprèn
un tímid matí de tardor.
G.Boloix

+086.jpg)


La tardor és obstinada. Cada matí ens recorda que no oblida la terra que trepitja, l'aigua que l'amara i l'aire que l'embolcalla.
ResponEliminaSalut