diumenge, 24 d’octubre de 2010

Tota la sal


Tota la sal
com si fos una melodia
em retorna nit i dia
i em cou les ferides.

Tota la sal
que va impregnar
la meva pell
després d'un naufragi
seran cicatrius
que arrossegueré
fins a vell.

La vida és sal
i pebre
i instants de llum
i dosis de sucre,
no gaire,
i un vi amarg
que es torna fosc
com els anys;
que anem acceptant
que tot allò que ens cou
i ens commou
ja no ens fa cap dany
perquè la sal que ens feia viure
i ens feia remoure les ferides
la incorporem com una pell morta
que arrosseguem amb els dies,
amb el temps i amb els anys.
G.Boloix

3 comentaris:

  1. Però cou, eh? Cou molt, les ferides duren i duren...

    ResponElimina
  2. Hola Gabriel, un bon poema. La sal també serveix per fer un almívar per conservar el que ha de conservar... I com diu la zel, en aquesta vida hi ha tantes coses que couen..., que no hi han prou sal...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina