diumenge, 22 d’agost de 2010

(el noble art de contemplar...) senders blancs

El següent text està inspirat en les paraules que el company blocaire Òscar Pascual m'ha deixat en el facebook:
"El noble art de no fer res integra, dins del seu atractiu temari, arts menors com la contemplació indiscriminada de les musaranyes estiuenques i mesurar (al centímetre) les línies que deixen els avions en enlairar-se que són tot un goig. "
Us recomano el seu últim post:http://lostartsecret.blogspot.com/2010/08/empajarat.html

Senders blancs
Hi ha mil senders
que no saps on van
dibuixats per avions
que en un instant
enfarinen el cel
i vols creure que aquell polsim
que dibuixen, només és per tu.
Hi ha mil senders
que no saps on van.
Destins que mai trepitjarem
però que en un instant
et fan sentir-te com un nen
i vols creure que aquell polsim
que dibuixen, només és per tu.
Hi ha mil senders
que no saps on van;
que potser mai coneixerem;
camins inhòspits, móns distants
que es perdran en la teva ment
com els senders blancs
que contemples
i s'evaporen ràpidament.
****************
En un món de cràpules i presses
hem oblidat el noble art de no fer res
de deixar-nos fascinar per un dibuix al cel,
per contemplar un paisatge,
per sentir els xiscles matiners de les gavines
per sentir com passa plàcidament
una tarda de diumenge,
per contemplar de nou
l'ocàs d'un nou capvespre,
per contemplar l'espectacle estelat
d'una nit d'estiu,
per creure que no calen només vacances
per deixar-te fascinar
per un món
que ha oblidat el caliu
de les petites coses
que s'evaporen
com un raig blanc
d'ultrasònica avioneta
que passa veloç
com una vida
que s'escola de les nostres mans
i de les nostres metes.

1 comentari:

  1. Vaig llegir l'apunt en el seu moment, Gabriel, però la censora wifi pública que m'acollia per vacances no em va deixar ni agraïr la recomanació ni aplaudir el teu text.

    Ho faig ara!

    ResponElimina