divendres, 3 d’agost de 2012

No tots els camins són fum...


                                               (imatge extreta de www.balearsculturatour.net)


I
No tots els camins són fum.
N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles
i estranys perfums.

II
Si pogués agafar aquell viarany...
Sentir-me lliure.
Fugir d'un engany.

III
La serenor d'un immens blau.
Una finestra prop d'un mar.
No sentir-me esclau.

IV
A l'immens desert li diuen: nowhere.
No vius. No penses. No sents.
Zombis que anhelen oasis enmig del desert.

V
Sento l'udol del capvespre.
Trepitjo les fulles del bosc.
Vull sentir-me orgànic a poc a poc.

VI
He vist prats en els teus somnis.
He vist foscor en els teus ulls.
Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.

VII
No tot era fum
I dels nostres versos en quedarà alguna llavor
potser una escletxa de llum.
G.Boloix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada