dilluns, 18 de juny de 2012

Deixar enrera l'escuma dels dies...

Deixar enrera l'escuma dels dies
mentre els nostres pensaments
naveguen riu avall...
Riu avall, fins a la desenvocadura
on el gran mar ens aculli i ens salvi
de tots els problemes i maldecaps.
I poder trobar una altre illa, una altre món
un altre platja on romandre un temps
sense presses ni soroll.
Deixar enrera l'escuma dels dies
aquella escuma, aquells petits problemes
que ens cremen lentament;
l'escuma que deixa enrera un vaixell,
potser el nostre propi vaixell,
l'escuma que sembla fugissera,
només ho sembla...
Aparentment es dilueix.
Però ens acompanya fins al final dels dies
i del temps.
 G.Boloix
(text inspirat en el següent post: http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/06/escuma.html)
(També inspirat en la següent cançó:
http://www.goear.com/listen/4b7ce79/lescuma-dels-dies-gerard-quintana)

1 comentari:

  1. D'una cançó preciosa de Quintana t'ha quedat un poema emotiu, vital, redó! M'ha agradat molt. Enhorabona!!

    ResponElimina