diumenge, 11 de març de 2012

Nòmades

(foto Jose Ramon Quinoy Rodriguez)

Volíem ser nàufrags,
en estranys paratges
volíem ser nòmades
en un gran espai...
Anònims en grans ciutats,
volíem ser nàufrags!
Volíem ser, volíem ser...
nòmades fugint
d'un gran desert
a la recerca d'un món intens.
****
Tot el que deixo
només són petjades
que les esborra el vent.
Tot el que sento
són instants
que s'evaporen
en un desert,
són gotes
després d'un dia de pluja,
són versos
que oblidem amb el temps,
són tòpics
que odiem lentament.
*******
Deixar de nòmada.
Deixar de ser provisional.
Trobar un espai.
Sentir que la terra que trepitjo
no és inhòspita.
Fruir d'un silenci
enmig d'un camp
de llavors ferèstegues.
Una illa on quedar-m'hi per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada