L' Àngel del capvespre

L'Àngel del capvespre

                                           a Apel·les Mestres

A l’àngel del capvespre

li han tallat les ales;

les llàgrimes es fonen

sota la pluja

nocturna

sense somnis, sense estels.

Les llàgrimes s’eixuguen

quan es dissol la lluna

i el dia a dia és un combat

sense fi.

 G.Boloix

Flor del laberint

Flor del laberint

Qui pogués trobar

la flor del laberint...

Qui pogués tastar

la flor del laberint...

Qui pogués creuar

aquest riu

que ens fa sentir

que a l'altra banda

hi ha perills

que són autèntics

verins.]

Si poguessim tastar

uns instants de calma

abans que despunti

de nou l'alba...

G.Boloix

Les Ales del tsunami

                                                         [imatge extreta d'aquí]

     [1 dels versos està inspirat amb les paraules de la periodista Txell Bonet amb qui em solidaritzo]

          
En aquest món líquid
somiem ser àngels
volar mar enllà
creuar oceans
vendre mil vides
que no viurem mai
En aquest món líquid
somiem tenir ales
creiem que són de vapor
lleugeres i àgils
i en aquest món
d'instants fràgils
on res és etern
i tot és volàtil
ignorem que les ales són de vidre
però en el noble art
de sobreviure
dediquem el temps
a fer moure les ales
ales de papallona
que portin el tsunami
que res ens mati l'ànim
que res ens mati el somriure
les ganes de viure
tot i que en les nostres cambres
hi habita un ocell
que cerca el sol
que fuig del dol,
el petit aleteig
que ens porti el tsunami
que canviï l'ànim
de tantes revoltes
dissoltes
de tantes injustícies
amagades en telenotícies
de tantes ganes de creure
que el nostre vol
és lleuger i fort
i no és de vidre.

 G.Boloix

[poesia] Freàtica

                                                 (imatge extreta portal web Sagunt)

[poesia] Freàtica 

Corren rius interns

somnis soterrats

mons imaginats

vides no viscudes

anhels pendents

són una capa freàtica

aliena allò extern

aliena a tot moment

d'immediateses

que ens fan viure

les presses 

com si ens anés la vida

amb els anys

oblidem l'essència

d'allò que ens feia viure

però els rius corren 

sense pressa

anhelem la fressa

d'unes mans tendres

i un doll d'aigua:

...quan tanquem els ulls

clucs i nocturns

segueix fluctuant

fluïn

amb por 

que s'assequi 

aquella capa

soterrada

subterrània

que tots portem

en algún punt

de la nostre ment

tot i el pas dels anys

i del temps. 

G.Boloix

A l'estil del mestre Sogi...

Hi ha llibres deliciosos. Traduccions magnífiques de clàssics que haurien d'estar a totes les biblioteques i són una lliçó de poesia. Jordi Mas López va guanyar el XIII premi Jordi Domènech de Traducció de poesia amb el llibre "Tres veus lligades a Minase" un clàssic de la literatura japonesa amb els versos del mestre Sogi i dels seus deixebles Shohaku i Socho editat per Eumo editorial.

"La neu perdura

al cim, el peu s'emboira

aquest capvespre

l'aigua enfila un paisatge

perfumat de pruneres"

Sogi i els seus deixebles creen una gran poema on s'encadenen versos amb temàtiques i motivacions diferents. Els darrers versos de cada fragment serveixen d'inspiració.
A l'estil del mestre Sogi...uns versos improvitzats.

                                                             

l'aigua enfila un paisatge

perfumat de pruneres,

aroma d'arbres florits

cirerers de primavera

són els somnis 

que la terra espera

quan l'hivern desespera.

 G.Boloix