(Gràcies als qui heu anat llegint aquests Escrits de fum)
dimarts, 5 de juny del 2012
Tres!
(Gràcies als qui heu anat llegint aquests Escrits de fum)
dimecres, 16 de maig del 2012
So (enjoy the silence)
En la república del so
tot és voraç
vertiginós
absurda
cursa
com un gos
que no ha d'arribar enlloc
més que a casa
després del jorn.
En la república del so
som androides
incurables
no sabem gaudir
d'una pausa
esclaus d'enginys
i cables
per sentir-nos més aprop
els uns dels altres.
****
Aquest so que et penetra
i et sacseja
dia i nit com una bèstia
incapaços de seure'ns
fins ben entrat al vespre
seguint la voràgine
que ens cruspeix
i ens governa
carregats d'estímuls
d'informacions,
mails, tablets, mòbils
i correspondència
per viure sempre atents
minut a minut
la immediatesa.
******
Oh, la república del so!
Si poguessim fugir com animals salvatges
enmig del camp sense estímuls ni xarxes
només sentint el nostre alè
la nostra pausa...
Oh,enjoy the silence!
Everybody feel the silence!
Oh si poguessim fugir com animals salvatges
i oblidar-nos dels nostres esclavatges...
Oh simplement si aprenguessim a gaudir
d'un pausa.
Port of roses
(extret de minube.com)
In a midle of the lake
in a other times
I remember your bikes
I remember other times;
in a midle of the spring
in this lake
You and me ate cakes
and felt the smell of the park...
You and me felt
thousand roses,
our port of roses.
Oh Port of roses
thousand boats
destiny high seas
with our coats
and with our dreams.
In a midle of the lake
in a other times
I remember your bikes
I remember your dreams.
I remember one port
covered
thousand of destinations
thousand of roses.
**************
Enmig de la llacuna
enmig d'altres temps
Recordo les teves bicicletes
recordo altres temps
enmig de la primavera
en aquesta llacuna
Tu i jo vàrem menjar coques
i se sentia l'olor del parc...
Tu i jo sentíem
milers de roses
el nostre port de roses.
Oh Port de roses!
Milers de vaixells
destí a l'alta mar
amb les nostres capes
i els nostres somnis.
Enmig de la llacuna
enmig d'altres temps
Recordo les bicicletes
Recordo els teus somnis
Recordo un port
cobert
de mil destins
i de mil roses.
Flors per Dimitri
Les flors per Dimitri no eren flors
de tristesa, de tristesa...
Les flores per Dimitri no eren flors
de tristesa, sinó de resignació;
Ràbia eterna
impotència
els Fills de Grècia
han perdut el nord?
Ràbia estesa
pels carrers
de la vella Acròpolis
vell bressol del món.
Oh Sintagma!
Oh Atenes!
Qui consolarà
els teus fills sense nord?
Doble terciopelo azul
Cae la luz
tras el cristal
la luna timida
quiere abrazar
tu piel
descansa
sobre un sofà
de terciopelo
azul
oscuro
como una sombra
Y tu miras
tras el cristal
un horizonte
que no llegará
Y te sientes sola
en este lugar...
Y te cubres
de otra tela...
Y piensas
que ya no puedes pensar
más,
y cae tu copa de cristal
y aquel cigarro
sin apagar
y te cubres de las cenizas
de un atardecer
cubierta de tu
doble terciopelo azul
doble terciopelo azul
simplemente
un oscuro y denso azul.
dimecres, 9 de maig del 2012
Aparaula'm: Horabaixa
Un servidor n'escolliria unes quantes però posats a escollir-ne una que sempre m'ha agradat la seva sonoritat i que és més pròpia de les illes que no pas del Principat però que sempre m'ha agradat molt és:
HORABAIXA
L'horabaixa
quan res no encaixa
quan tot és fum
i tot queda lluny.
Segons Optimot:
1. horabaixa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tarda 1 . Capvespre 1 . [...]
Foc i Pols
ho après dels camins del bosc
i perquè m'he cremat amb foc.
I amb el temps m'he cobert de pols
i ja no sé on sóc.
dissabte, 28 d’abril del 2012
Non è vero/No és cert...
Non è vero
quella sera
ci rende più fragile
Non è vero
quella notte
dimenticare i desideri
Non è vero
che è più veloce
viene prima la felicità.
Guardare il tramonto
e tutti i tuoi sogni ...
Osservate come cadere
un altro inverno
a camminare in primavera
inaspettato come una cellula
coperto da nuvole di tempesta.
Non è vero
che ci dimentichiamo i sogni
E quando scende la sera
e le facce sembrano stanco
corpi e brevi flessibile
e quando si guarda all'infinito
come il giorno finisce ...
Non è vero
che noi siamo più fragili
o anche più
o più fori;
mentre il mondo affonda
mentre il nostro piccolo mondo s'enfosa
ci sentiamo più liberi
e volatile.
***
No és cert
que al capvespre
ens faci més fràgils
No és cert
que de nit
oblidem els desitjos
No és cert
que qui és més veloç
arriba abans a la felicitat.
Observa la posta de sol
i tots els seus somnis...
Observa com va caient
un altre hivern
per donar peu a la primavera
imprevista com un cel
cobert per núvols de tempesta.
No és cert
que ens oblidem dels somnis
I quan cau el capvespre
i els rostres semblen cansats
i els cossos poc àgils
i quan miris a l'infinit
mentre el dia s'acaba...
No és cert
que ens sentim més fragils
ni més sols
ni més buits;
mentre el món s'enfonsa
mentre el nostre petit món s'enfosa
volem sentir-nos més llliures
i volàtils.
G.Boloix
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
+086.jpg)
Entrades
_2.tif.png)
.JPG)
