L`última olivera

Qui plora l'última olivera?
Els paisatges tambés són memòria
Nosaltres també som terra
La llei del sòl i de qui especula
amb presses
arranca sense consol
arbres que són monuments
que expliquen una terra
un paisatge, una gent
són fets amb parsimònia
contra sequera i vent

Hi ha paisatges que són memòria
Hi ha arbres que són monuments
Tu i Jo també som terra
que lluitem contra el pas del temps.

         gabriel Boloix

*Versos creats a partir d'aquesta notícia

La llum del camí (versos del 2019 - Bon Any 2020!)

                                                              Qui pogués atrapar

  
                                                              la llum del camí

    
                                                              Potser prové del cel

                                                              Potser no té destí

                                                              S'escola entre les mans

                                                              com el món líquid en el que vivim

                                                              I les muntanyes són anhels

                                                              que sovint compartim. 

                                                            

                                                                     

                                                                         g.Boloix 

                                                             

                                             

Des d'Escrits del fum...Bones Festes i els millors auguris pel 2020!                   

Jardí del temps

 

                              [Jardí del sortidor del faune, pintat a Mallorca per Rusiñol]

Jardí del temps

 

Llavors pendents

del camí ascendent

la terra eixuta

el fred sec...

en els teus somnis

un palau d'Orient

on poder recloure's

del fred intens.

I un capvespre decadent

les flors s'amaguen

del cel d'hivern

i esperen l'esclat

del bon temps

i poder gaudir

del jardí del temps

sense pressa

a viure intensament.

G.Boloix

Tots estan dormint al turó...

Tots estan dormint al turó
ningú té por de la penombra
l'àlè d'algú que et vol mort...
Hi ha dies que només
es mouen les ombres...
Qui vol ser el Rei
de l'horitzó?


Aquests versos improvitzats serveixen per recordar que un any més entre finals de gener i febrer la literatura més negra arriba a Barcelona de mà del seu veterà Festival. Aquests versos són el títol del recital que tindrà lloc a la Biblioteca Guinardó dins el marc de les activitats d'aquest Festival literari.



BCNNEGRA2019

BCNegra 2019: Recital poètic 'Totes estan dormint al turó'

On?  Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda

Quan? 29.01.2019

L' Àngel del capvespre

L'Àngel del capvespre

                                           a Apel·les Mestres

A l’àngel del capvespre

li han tallat les ales;

les llàgrimes es fonen

sota la pluja

nocturna

sense somnis, sense estels.

Les llàgrimes s’eixuguen

quan es dissol la lluna

i el dia a dia és un combat

sense fi.

 G.Boloix

Flor del laberint

Flor del laberint

Qui pogués trobar

la flor del laberint...

Qui pogués tastar

la flor del laberint...

Qui pogués creuar

aquest riu

que ens fa sentir

que a l'altra banda

hi ha perills

que són autèntics

verins.]

Si poguessim tastar

uns instants de calma

abans que despunti

de nou l'alba...

G.Boloix

Les Ales del tsunami

                                                         [imatge extreta d'aquí]

     [1 dels versos està inspirat amb les paraules de la periodista Txell Bonet amb qui em solidaritzo]

          
En aquest món líquid
somiem ser àngels
volar mar enllà
creuar oceans
vendre mil vides
que no viurem mai
En aquest món líquid
somiem tenir ales
creiem que són de vapor
lleugeres i àgils
i en aquest món
d'instants fràgils
on res és etern
i tot és volàtil
ignorem que les ales són de vidre
però en el noble art
de sobreviure
dediquem el temps
a fer moure les ales
ales de papallona
que portin el tsunami
que res ens mati l'ànim
que res ens mati el somriure
les ganes de viure
tot i que en les nostres cambres
hi habita un ocell
que cerca el sol
que fuig del dol,
el petit aleteig
que ens porti el tsunami
que canviï l'ànim
de tantes revoltes
dissoltes
de tantes injustícies
amagades en telenotícies
de tantes ganes de creure
que el nostre vol
és lleuger i fort
i no és de vidre.

 G.Boloix

[poesia] Freàtica

                                                 (imatge extreta portal web Sagunt)

[poesia] Freàtica 

Corren rius interns

somnis soterrats

mons imaginats

vides no viscudes

anhels pendents

són una capa freàtica

aliena allò extern

aliena a tot moment

d'immediateses

que ens fan viure

les presses 

com si ens anés la vida

amb els anys

oblidem l'essència

d'allò que ens feia viure

però els rius corren 

sense pressa

anhelem la fressa

d'unes mans tendres

i un doll d'aigua:

...quan tanquem els ulls

clucs i nocturns

segueix fluctuant

fluïn

amb por 

que s'assequi 

aquella capa

soterrada

subterrània

que tots portem

en algún punt

de la nostre ment

tot i el pas dels anys

i del temps. 

G.Boloix