Full en blanc

Autor: JValentina. Extreta fotocommunity

El dia que arribi la gran onada
en una platja deserta, inhòspita
inexplorada
el dia que tot sembli inalterable
desitjaré que una ona em faci sentir viu
i salvatge.
com un nou any
que comença i esclata.
***
Que ningú enfonsi les teves barques,
que ningú et robi els teus somnis
que ningú escrigui el teu full en blanc
com un any ple de reptes i possibilitats.

G.Boloix
Gràcies per compartir aquest espai.
I que pugueu escriure molts fulls en blanc.

ESCRITS DEL FUM

Mandala (Bon any 2012!)

Com el cercle d'un mandala

tot comença i tot s'acaba;

seguirem la voràgine

del dies

anhelant la llum

d'un nou dia.



Com el cercle d'un mandala

tot s'acaba i tot comença;

gaudeix del silenci d'un nou dia

esperant un nou any

potser

una nova vida.

BON ANY 2012!!

Estel fugaç/ Bones festes!!

Estel fugaç

absurd i estrany;

que camines

per misteriosos

viaranys...

Durant la nit més fosca

fas que sigui repentinament clara,

i ens empenys, intensament

a viure, a reviure

un instant.

G.Boloix

Us desitjo a tots i a totes Bones festes!!!

L'últim alè de Nadal

L'últim alè de Nadal
com un estel fugaç
que cura totes les ferides
i per un instant,
només per un instant
ens fa sentir
enèrgics, agraïts i en pau.

G.Boloix

2 haikús nadalencs

2 haikús nadalencs (publicats a Itineràncies poètiques)


Llum i soroll (de Nadal)

Llums de Nadal

potser de colors

m'ofega el soroll

m'il·lumina el teu cos.

G.Boloix

Festa de la llum

Llums com meduses

carrers com oceans

Nadal: compres i presses?

Si pogués anar mar enllà...

Gaudir d'un silenci

(efímer i llunyà)

G.Boloix

Espècies per l'ànima

ESPÈCIES PER L'ÀNIMA

Sal i pebre,
all i farigola,
api i romaní,
sajolida i bot,
matafaluga,
herbes feixugues,
instants salvatges
aromes de platges
sucre morè,
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
de somnis perduts
en armaris plens de quadres:
necessites l'olor d'un condiment
per sentir-te viu i potent.
*******
Bergamota, caramuixa,
gresol, olor de maduixes,
coriandre, fonoll,
estragó, eucaliptus
marialluïsa,
menta, llorer i camamilla,
orenga, marduix,
xili, galindaines, julivert,
sàlvia, timó...
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
d'il·lusions esmicolades
perdudes o malguardades
necessites l'aire fresc d'una platja
o un vent fred que et talli la cara.
*********
Canela, anís, safrà,
cardamom, curry, i clau
sèsam, comí, gingebre,
mostassa, nou moscada
pebre blanc, verd, rosa, molgut!
Roig, negre intens
i sovint ens volem sentir transparents
fugir de tota mediocritat
fruïr d'una suau olor de vainilla
o un dolç amb sucre morè
i només ens queda l'alè
d'una vella il·lusió
perduda com un rodamón;
quan ens sentim com màquines
programades sense suc
ni substància;
volen que sempre siguem obedients
i amables...
I la vida hi ha moments
que és ferèstega, salvatge...
què seria de nosaltres, si no hi hagués
un bocí d'espècie que ens cremi l'ànima?


*******
Espècies per l'ànima
per sobreviure
dels cementiris d'il·lusions
i dels abismes irreperables.

Salut i versos!

G.Boloix

Les flors del naufragi

Les flors del naufragi

Què en són de ferèstegues les hores,

aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós

i la llum s'entrecreua entremig dels arbres

i la vida et sembla una cabana inhòspita

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

Què en són de ferèstecs els dies

aquells dies que et consumeix un cuc per dins

i no saps com sortir del laberint

i la vida et sembla un joc d'atzar

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

I en el teu somni t'hi llences

com mai ho havies fet abans

i els teus somnis són flors,

potser pètals que suren

entremig d'ones calmades

prop d'una cala acollidora i càlida.

Què en són d'estranys els dies,

aquells dies que voldries recuperar

totes les flors que es van perdre

en un sobtat naufragi...

I els somnis són somnis

com pètals esmicolats

en un món fràgil

guardats en llibres que s'han perdut

al vell rebost on van assecar-se

aquells dàtils.

**********

Flors d'un nafragi

Col·leccions d'un món fràgil

on tot és efímer

i res és fàcil.

G.Boloix

Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.

Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.

I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)

Us convido a entrar en el meu nou espai:

http://fulldenaufragis.blogspot.com/

Comiat (A reveure)

Comiat
El nostre últim poema té gust a comiat;
d’aquells comiats de diumenge,
de finals d’estiu,
de setembre,
d’aquells vaixells que van a l’alta mar,
d’amics que pugen al tren
i potser no tornaran;
de tanatoris plens de gent,
de places buides i solitàries;
de tanatoris tristos i buits,
de petons abans de l’alba,
abans que es faci el matí
i cadascú esculli un camí
d’entrebancs i d’espines,
de roses i clavells,
de mil comiats
i mil benvingudes
que s’arxiven al nostre cervell,
a la nostra esquifida memòria
que recordarà aquest poema
com un comiat
i no com una llàgrima;
com un a reveure
per sempre més.

G.Boloix

*************

Aquest és un poema escrit fa 10 anys, però tot i que ja té 10 anys penso que hi ha molts poemes que no tenen i no han de tenir caducitat. I aquest són el tipus d'escrits que he intentat fer públic que en aquest espai.

Escrits basicament breus, poètics; molts cops improvitzats i d'altres vegades més elaborats. La majoria inèdits però també algún que altre vell escrit i també algunes versions a altres idiomes (castellà, anglès, francès, italià i portuguès). Experiments una mica agosarats tenint en compte el meu poc nivell de llengües però bé...experimentant també s'aprèn alguna cosa. Aquesta també ha sigut una finestra a través de la qual he participat en altres iniciatives literàries del món dels blogs, basicament homenatges blogaires, dels quals em sento orgullós d'haver-hi participat, just fa un any, com el d'en Màrius Torres i el de Vicent Andrés Estellés.

Escrits del fum sempre ha sigut racó íntim, personal, humil, senzill, sense grans pretensions i curiosament, dels tres blogs que he creat, a nivell creatiu un dels que més satisfaccions m'ha donat.

No m'agrada la cosa estadística però també confesso que m'han sorprès alguns dels registres d'aquest blog...

Escrits del fum (2009 - 2011)

2 anys + gairebé 3 mesos

+ de 6960 visualitzacions (+ de 4827 de l'Estat Espanyol i la resta del món mundial)

+ de 3000 visites i + de 4770 descàrregues

160 posts

190 comentaris

28 seguidors

El post amb més visualitzacions ha sigut:

Globus sonda (i altres gèneres) del 20-07-2010 amb + de 210

que curiosament no és un poema i el poema...

Cues de sargantana de l'01-08-2010 amb 198.

I un dels posts més comentats (7 comentaris) ha sigut:

Meandres i ciutats (Homenatge a Màrius Torres)

*****************

Escrits del fum es pren un temps de descans. Reconec que ha sigut un temps molt prolífic poèticament parlant. I vull agrair a totes les persones que en algún moment s'han deixat caure per aquest espai. I també en especial a aquelles que hi han deixat el seu petit gra de sorra en forma de comentari. (Eiii, tranquil·ls, que un servidor no abandona la creació, tot el contrari! La creació sempre m'acompanya. Podríem dir que aquest blog se'n va de vacances a la recerca de noves idees i nous versos.)

A tots i a totes...

Gràcies, salut i lletres!!! o Salut i versos!