dissabte, 1 d’agost de 2009

Rubiks d'estiu

Rubiks d'estiu
Adoro les tardes ensopides de diumenge
El cant dels grills em sembla celestial.
Aturar-se un moment sense presses
Sentir que són nostres els instants.
Fruir d'un silenci de mitjatarda
potser d'una mitjatarda d'estiu...
Les tardes són llargues
i no tenen pressa per amagar-se.
I per un moment no penses en res.
No hi ha present, ni passat ni futur.
Per un moment no has de moure les cares
del cub de rubik, aquell esforç vital
perquè tot encaixi i tot tingui sentit...
I per un moment deixes caure la tarda,
fruïnt del capvespre, sentint els grills,
un refresc que es va diluïnt sense pressa...
Un instant efímer d'una tarda d'estiu de diumenge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada