dissabte, 11 de setembre del 2010

A aquesta terra tan nostra...

"Demana que el camí sigui llarg. Que siguin molts els matins d'estius en que arribis; amb quin plaer i alegria!, a ports abans mai vistos"
(traducció lliure del grec al castellà i del castellà al català d'un pensament de) Konstantinos Kavafis


A Aquesta terra tan nostra
tan tossuda i explotada
que de les derrotes n'ha fet diades
i que agermana pobles
i vol ser respectada...
A Aquesta terra tan nostra
que cerca el nord
i no sempre el troba
que no pot decidir per si sola
i que a voltes riu
i que a voltes plora...
A Aquesta terra tan nostra
digue'm: quan podràs navegar sola?
Quan deixarem de navegar
i podrem observar
des d'un bon port
orgullosos la nostra història?
G.Boloix

5 comentaris:

  1. El nostre camí com a país, ja va essent molt llarg, el problema és que en lloc d'arribar a ports mai vistos i acumular aventures i coneixences... sempre arribem a topar amb les mateixes idees, amb els mateixes incomprensions, amb els mateixos atacs i nosaltres no sabem trobar el bon camí de navegació...

    Malgrat tot Bona diada!

    ResponElimina
  2. Difícil, mentre no fem servir les eines que tenim... el vot i la paraula, i prou!

    ResponElimina
  3. Bona diada! navegarem, no en dubteu! :)

    ResponElimina
  4. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor...

    Una encaixada amb la mlluita entre les mans.
    onatge

    ResponElimina
  5. Bé, també podria ser un bon port amb bones comunicacions amb: Dènia, Palma, l'Alguer i Portvendres.

    ResponElimina