dilluns, 10 de gener de 2011

Llavors d'hivern


I
Plantar una llavor
enmig de l'hivern
sentir que pot creixer
sota un fred intens.

II
Germinarà la llavor
després de la tempesta.
Cada nou any
ens mou l'emoció
que tot pot renéixer.

III
Si ens poguessim commoure
per un gest de tendresa...
Si algú plantés en nosaltres
una llavor que fos pròspera i tendra...

IV
Si la nostra terra no fos
una terra erma
gebrada per un hivern
amb un sol tímid de capvespre

o com un dia gris i buit
que espera una nova gesta.

V
Si pogués creure en un somni d'hivern
que brotarà sense presses
humil i pacient
esperaré la seva gesta
i m'adormiré pensant
que els somnis d'hivern no volen presses
i que plantar una llavor
mai és una pèrdua de temps
si es fa de bon grat i sense presses.
G.Boloix

2 comentaris:

  1. Sempre fa goig plantar una llavor i esperar que la planteta traga el cap i veure-la petita i créixer amb ella a poc a poc... Aquesta etapa és la que més goig fa, més que quan la planta ja és gran. I parle "realment" però també "metafòricament".

    ResponElimina
  2. gracies per la teva llavor.

    ResponElimina