Les flors del naufragi

Les flors del naufragi

Què en són de ferèstegues les hores,

aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós

i la llum s'entrecreua entremig dels arbres

i la vida et sembla una cabana inhòspita

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

Què en són de ferèstecs els dies

aquells dies que et consumeix un cuc per dins

i no saps com sortir del laberint

i la vida et sembla un joc d'atzar

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

I en el teu somni t'hi llences

com mai ho havies fet abans

i els teus somnis són flors,

potser pètals que suren

entremig d'ones calmades

prop d'una cala acollidora i càlida.

Què en són d'estranys els dies,

aquells dies que voldries recuperar

totes les flors que es van perdre

en un sobtat naufragi...

I els somnis són somnis

com pètals esmicolats

en un món fràgil

guardats en llibres que s'han perdut

al vell rebost on van assecar-se

aquells dàtils.

**********

Flors d'un nafragi

Col·leccions d'un món fràgil

on tot és efímer

i res és fàcil.

G.Boloix

Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.

Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.

I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)

Us convido a entrar en el meu nou espai:

http://fulldenaufragis.blogspot.com/