dissabte, 12 de novembre de 2011

Espècies per l'ànima






ESPÈCIES PER L'ÀNIMA

Sal i pebre,
all i farigola,
api i romaní,
sajolida i bot,
matafaluga,
herbes feixugues,
instants salvatges
aromes de platges
sucre morè,
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
de somnis perduts
en armaris plens de quadres:
necessites l'olor d'un condiment
per sentir-te viu i potent.
*******
Bergamota, caramuixa,
gresol, olor de maduixes,
coriandre, fonoll,
estragó, eucaliptus
marialluïsa,
menta, llorer i camamilla,
orenga, marduix,
xili, galindaines, julivert,
sàlvia, timó...
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
d'il·lusions esmicolades
perdudes o malguardades
necessites l'aire fresc d'una platja
o un vent fred que et talli la cara.
*********
Canela, anís, safrà,
cardamom, curry, i clau
sèsam, comí, gingebre,
mostassa, nou moscada
pebre blanc, verd, rosa, molgut!
Roig, negre intens
i sovint ens volem sentir transparents
fugir de tota mediocritat
fruïr d'una suau olor de vainilla
o un dolç amb sucre morè
i només ens queda l'alè
d'una vella il·lusió
perduda com un rodamón;
quan ens sentim com màquines
programades sense suc
ni substància;
volen que sempre siguem obedients
i amables...
I la vida hi ha moments
que és ferèstega, salvatge...
què seria de nosaltres, si no hi hagués
un bocí d'espècie que ens cremi l'ànima?


*******
Espècies per l'ànima
per sobreviure
dels cementiris d'il·lusions
i dels abismes irreperables.

Salut i versos!




G.Boloix

dimarts, 1 de novembre de 2011

Les flors del naufragi



Les flors del naufragi



Què en són de ferèstegues les hores,


aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós


i la llum s'entrecreua entremig dels arbres


i la vida et sembla una cabana inhòspita


i et vols llençar al mar i no mirar enrere...





Què en són de ferèstecs els dies


aquells dies que et consumeix un cuc per dins


i no saps com sortir del laberint


i la vida et sembla un joc d'atzar


i et vols llençar al mar i no mirar enrere...



I en el teu somni t'hi llences


com mai ho havies fet abans


i els teus somnis són flors,


potser pètals que suren


entremig d'ones calmades


prop d'una cala acollidora i càlida.





Què en són d'estranys els dies,


aquells dies que voldries recuperar


totes les flors que es van perdre


en un sobtat naufragi...



I els somnis són somnis


com pètals esmicolats


en un món fràgil


guardats en llibres que s'han perdut


al vell rebost on van assecar-se


aquells dàtils.



**********


Flors d'un nafragi


Col·leccions d'un món fràgil


on tot és efímer


i res és fàcil.



G.Boloix



Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.


Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.


I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)



Us convido a entrar en el meu nou espai: