dijous, 5 de març del 2015

Màscares en la foscor


        Màscares en la foscor
La nit ha caigut en els confins de la terra.
Éssers solitaris es contemplen entre ombres.
S'han arrossegat com cucs prop d'un abisme.
Només esperen un gest de tendresa
potser una tranquil·la conversa
un alè que no els faci témer
que el seu company és un vampir
sense consciència.

La nit ha caigut en els confins de la terra
No són penya-segats rocosos
sinó blocs de pisos estrets i foscos
en barris perifèrics i perillosos
on hi ha vides mediocres i grises
i sorolls de camions en autopistes.

La nit ha caigut en els confins de la terra
La nit és tan fosca 
que no calen màscares ni miralls
en la foscor tots són iguals
i les màscares cauen... 
les màscares que oculten 
un cop de puny quotidià,
un ull morat que no pot plorar
una laberint sense sortida;
un altre jove del barri
s'ha tirat a la via.

La nit ha caigut en els confins de la terra
Màscares de gel s'han fos ben depressa
Les ferides reposen somiant una altre vida.
Éssers solitaris es contemplen en silenci
prop de l'abisme:
humils, fràgils, humans i simples.

G.Boloix

1 comentari:

  1. La nit ha cagut en els confins de la terra...
    la llum d'un estelcreix dins meu!


    Gràcies.

    ResponElimina