dilluns, 23 de novembre del 2009

Algunes notes...


La vida a vegades ens porta per uns camins que no sempre volem passar i per això no sempre és fàcil trobar el temps per dedicar-se a l'art d'escriure.
Ara recordo que just fa any hi va haver el tancament i desaperició del Grup Senar.
En vaig deixar constància en el següent post:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/12/una-fruita-corcada-grup-senar.html
Allò va ser un cop dur per aquells que hi havíem dipositat les esperances. Afortunadament el darrer any, en els darrers mesos vaig decidir fer petites cosetes per no perdre la il·lusió amb el tema literari. Ahir mateix li comentava a un amic que escriu i pinta, que quan t'agrada alguna cosa sempre hi tornes. I afortunadament, tot i els alts i baixos de la vida i he tornat, de forma tímida...
Enguany he seguit col·laborant amb la publicació de la marató poètica anual de Poesia en acció, col·laboracions amb el Lletraferida (butlletí de l'Ajelc) i amb el fanzine Malalletra, el pròxim, properament dedicat a la natura.
La vida electrònica literària a vegades dóna satisfaccions i he intentat mantenir actualitzats els tres blocs que vaig crear de caràcter cultural (Nàufrag i obrer), literari comarcal (Lletres i paisatges) i el poètic personal (Escrits del fum).
Justament a través d'Escrits del fum, un parell de poemets varen formar part del petit recull "Totes les baranes dels teus dits", fet del qual m'en vaig fer ressò tant en el blog Nàufrag com a Escrits i que va quedar constància en els següents posts:
Aquestes són algunes de les petites cosetes literàries que he anat fent al llarg d'aquest any. Comentar la meva col·laboració en un relat col·lectiu que després de moltes dificultats i mesos es va poder penjar el blog d'Històries veïnals. El relat es diu "Ningú mai va saber qui era Lady Tupper" i està escrit amb altres blocaires. Aquí teniu l'enllaç:
També he revisat algún material, bona part del qual, relats i poemes foren penjats a Relatsencatalà i a Joescric. He revisat el material antic i els he agrupat en reculls de relats i poemes...que a partir del 2010 m'agradaria fer l'intent que alguna coseta es pogués publicar.
Vet aquí només algunes de les petites cosetes que ha donat literàriament parlant el 2009.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Les ombres del riu


Les ombres del Riu...

Cada 31 d’Octubre
les ombres tornen al riu
silencioses es mouen
i rellisquen damunt els corrents.
Hi ha qui diu que cada 31 d’Octubre
el riu és més lluent
i just aquell capvespre un fort vent
ens fa estremir la ment.
Les ombres tornen al riu
indiferents al brogit del món
I es banyen i riuen i fan cridòria…
I la seva remor ens arriba per recordar-nos
que no oblidem
que un dia
Nosaltres també serem
Ombres.
Gabriel Boloix

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Presentació del llibre Totes les baranes dels teus dits a la Catalònia...


Aquest és un post per comentar que l'humil recull de poemes "Totes les baranes dels teus dits" (editat per Petròpolis) sorgit d'una iniciativa del blog de Jesús M.Tibau, tindrà l'oportunitat de ser presentat a la llibreria Catalònia juntament amb les dues últimes propostes de Jesús M.Tibau: "Una sortida digna" (relats) i "A la barana dels teus dits" (poemes).

divendres, 16 d’octubre del 2009

Instants


Aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell
instant,
varen aclamar els reis de la comitiva
i varen rebre el caliu de les masses.
I vaig buscar el teu rostre i la teva mirada…
I en veure-la vaig somriure
amb ganes d’explicar-te aquells instants de goig inconfessables;
perquè en aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant
de masses multitudinàries;
els reis de la festa
no eren ells ni els seus actes,
érem tu, jo i les nostres mirades i paraules retrobades.
Gabriel Boloix

Àrtic

No sents el desglaç de l'àrtic?
Desert blanc convertit en aigua
un gran oceà...
La vella guineu, sàvia i astuta
ja no sap on anar...
No sents l'espatec de les glaceres?
Desert blanc convertit en vergonya
no han sabut entendre
la crida per salvar-te
no era una crida al no res
sinó una crida per salvar-nos
nosaltres mateixos
que poc a poc anem devorant
la nostra gàbia,
i que es van perdent vides,
espècies, ànimes, llars
deserts i oceans.
Gabriel Boloix

divendres, 2 d’octubre del 2009

El meu paisatge


El meu paisatge
és un instant efímer
és una foto antiga
és un intant de melangia
un naufragi en ple dia
és un inventari de mentides
d’històries compartides
de veritats revelades
que un dia es perdran
en la meva ment.

dilluns, 14 de setembre del 2009

La llarga nit


No em parlis de la nit dels vençuts
perquè no és la nostra nit.

No em parlis de la nit dels miserables
perquè no és la nostra nit.

No em parlis de la nit dels caiguts
perquè no és la nostra nit.

Durant molt de temps
he begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?

Avui sé que la llarga nit dels vençuts
no era nostra.
Però l'hem portat tant de temps a dins
que ja és quelcom més dels nostres records
i que ha perdurat com una estrany abisme
de generació en generació.

He begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?
Som fills de la intrahistòria.

Som simplement fills de la llarga nit.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Les cendres de setembre


3 Haikús de les cendres de setembre

I

Cremen les cendres de l'estiu.
No sents l'olor de setembre?
El mar ja ha perdut el seu caliu
i hem tornat a les presses de sempre.

II

Recull les cendres
com grams de raïm
Ja no hi ha llavors tendres
només els fruits
que hem perdut pel camí.

III

Verema dels sentits
que mai recollirem
efímer són els somnis
com els estels de Sant Llorenç.