Baranes

I
Baranes que miren el mar…
Capvespre de núvols i sorra.
Tu, jo i l’infinit…
He tornat a la barana dels teus dits…
I el teu record ha sigut pluja
pels meus sentits.

II
He cercat el teu déu de les petites coses
en cada gest, en cada mirada, en cada hora
que hem estat mirant el mar.
He volgut cercar el teu déu de les petites coses
mentre el temps m’atrapa i se’m passen les hores
i potser no sé valora tantes coses
i potser avui enyoro la calor de les teves paraules…
Potser un silenci. Potser una tarda.
Saps? Avui hi he vingut sol…
He cercat els teus dits en aquella barana.
Una ràfega de vent m’ha retornat tots els sentits
d’aquell capvespre de núvols i sorra,
d’aquells dies de platja i sorra
quan no hi havia hores
i ens amagàvem sota l’ombra d’un arbre gegant.
Una forta onada m’ha retornat tots els sentits
i m’ha retornat a la barana dels teus dits.

*Aquests dos poemes són una col·laboració a una de les últimes crides literàries del blog d'en Jesús M.Tibau.

En Jesús ens convida a escriure una versos que incloguin el títol de seu darrer llibre que és un poemari anomenat "A la barana dels teus dits" publicat per Aeditors. El premi és un exemplar del llibre. La proposta em va semblar tan suggerent que em vaig engrescar a escriure aquest parell de fragments.

+info a...

http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html