dijous, 17 de juny del 2010

El caçador d'instants


"El caçador d'instants" és el títol del primer relat de la 7ª edició de relats conjunts del blog "Històries Veïnals". Un servidor és el segon any que hi participa i confessa que el resultat ha sigut sorprenent i gratificant.
El relat es va publicar el dia 9 de juny i és un relat escrit a vuit mans: la Carme Rosanas, l'Òscar Julià, la Srta.Tiquismiquis i un servidor.
Us convido a llegir-lo:
http://historiesveinals.blogspot.com/2010/06/hv-7-1-el-cacador-dinstants.html

dimarts, 15 de juny del 2010

Col·leccionant moments...


Caçaré de nou cada instant
que he anat guardant en la meva col·lecció.
Caçaré de nou cada moment
que he dibuixat en la meva col·lecció.
L'instant és efímer
com un missatge dins una ampolla
perduda en una platja deserta...
Fugaç com el moment
previ abans d'obrir un mail/carta coberta
de mil i una paraules
que es perden en la ment.
L'instant és efímer
com l'última llum del capvespre
que il·lumina tènue
els mil i un granets de sorra
que desapereixen ràpidament
amb l'escuma de l'aigua.
Un bon instant és com un minúscul
gra de sorra.
Ni que sigui minúscul
val la pena caçar-lo,
gaudir-lo, col·leccionar-lo
fins i tot compartir-lo
i fer que aquell gra de sorra
sigui molt més gran
que un simple moment
que un simple instant
que es perd
lamentablement
ràpidament
en la nostra fràgil ment.
*dedicat a la Carme Rosanas
en motiu dels seus + de 1000 post del seu blog "Col·lecció de moments".
Aquí teniu el post commemoratiu amb gairebé 70 dedicatòries de blocaires.
El dibuix del post és de la Carme i he intentat a mode d'homenatge repetir el que ha sabut fer molt bé en la seva col·lecció que és combinar bons poemes+bonics dibuixos.

dilluns, 7 de juny del 2010

1 pensament a mode d'aforisme...


Les il·lusions són un oasi.

Les pors són un mirall.

Els somnis són necessaris

per no caure per l'estimball.


Un Riu...(d'aforismes)


Voldria convidar-vos a passejar per un riu de pensaments breus:
"El riu" és el nou blog del periodista i escriptor d'El Maresme Albert Calls.
Aforismes, microtextos, poemes breus, instants, sensacions...
Podríem dir que aquest és un espai ideal per la microliteratura:
http://unriu.blogspot.com/

Un servidor va ser convidat a col·laborar en aquest nou blog i la primera col·laboració ha sigut aquesta: http://unriu.blogspot.com/2010/05/lidealisme.html
Fins i tot he recordat que l'any passat vaig penjar-ne un altre, d'aforisme en el blog de Nàufrag i obrer:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/daforisme.html

Deixeu-vos captivar per la brevetat d'El Riu...

dimecres, 2 de juny del 2010

Voràgine

imatge extreta de: http://omarium83.blogspot.com

Segueixo la voràgine
dels dies absurds
quan res sembla tenir sentit
quan tot sembla perdut…
Segueixo la voràgine
dels dies pendents
quan hi ha quelcom per resoldre
quan tot sembla urgent.
Com un huracà
enmig del seu ull
esclau de les hores
no pots perdre ni un minut.
Com un huracà
enmig del seu ull
t’arrossega com una fulla
seca i cremada pel fum.
Enmig de la metròpoli
busques la llum.

dimarts, 1 de juny del 2010

City Portraits



Retrato un món de ciutats, rutes i camins
i de mil pelegrins que s’ofeguen
i no arriben als seus destins...
Els podria enmarcar en un portrait
per veure com naveguen cap al no res...
La vida és molt més que una instantània en un vers.
(del poemari inèdit "City Portraits")
[tot i que hi ha versos que són instàntanies perfectes d'un tros de vida]

dissabte, 29 de maig del 2010

Tanka d'aniversari




Tanka (d'aniversari)

Guardaré en un espai

les meves paraules

perquè no se les emporti el fum...

Somiaré que un any més

puc guardar-les

i agraïré la teva llum.

G.Boloix



Justament avui fa un any i 5 dies que vaig obrir aquest espai. Coincidint amb l'entrada nº65 he escrit aquests versos improvitzats per celebrar el Primer Any d'Escrits del fum.


Gràcies pels vostres comentaris, per interesar-vos per aquest humil racó literari i per la vostra llum.

dijous, 20 de maig del 2010

6ª Frontera

6ª Frontera
Vaig travessar la primera frontera
tancant els ulls.
Vaig travessar la segona frontera
oblidant qualsevol gust.
Vaig travessar la tercera frontera
oblidant mil olors.
Vaig travessar la quarta frontera
oblidant qui sóc
sense tacte ni cos.
Vaig travessar la cinquena frontera
oblidant els sorolls.
Travesso la sisena frontera
com si caminés prop d’un cim
com si navegués per un serè mar
com si només per un instant
pogués oblidar qualsevol calamitat.
Sentir un instant de pau.
No sents les ones de la mar?
M’acaronen amb l’alba.
No sents la remor de la mar?
Hi viuria per sempre
després de l’alba.
G.Boloix