Claustres invisibles

                                          [Església Sta.Anna. Barcelona. Corpus 2015]

El silenci s'amaga en el claustre
d'una església invisible
on el rastre
del temps
s'amaguen
els esperits
que ens observen.
És Corpus
i la sang dels oblidats
es va perdre
en algún carrer proper
mentre anhelaven llibertats.
El silenci s'amaga en el claustre
d'una església invisible
i només el so d'un brollador
d'una font és el so d'un riu
i de la nostra pròpia memòria
que es perdrà un cop més
en un pati buit i invisible.

Màscares en la foscor

        Màscares en la foscor

La nit ha caigut en els confins de la terra.

Éssers solitaris es contemplen entre ombres.

S'han arrossegat com cucs prop d'un abisme.

Només esperen un gest de tendresa

potser una tranquil·la conversa

un alè que no els faci témer

que el seu company és un vampir

sense consciència.

La nit ha caigut en els confins de la terra

No són penya-segats rocosos

sinó blocs de pisos estrets i foscos

en barris perifèrics i perillosos

on hi ha vides mediocres i grises

i sorolls de camions en autopistes.

La nit ha caigut en els confins de la terra

La nit és tan fosca 

que no calen màscares ni miralls

en la foscor tots són iguals

i les màscares cauen... 

les màscares que oculten 

un cop de puny quotidià,

un ull morat que no pot plorar

una laberint sense sortida;

un altre jove del barri

s'ha tirat a la via.

La nit ha caigut en els confins de la terra

Màscares de gel s'han fos ben depressa

Les ferides reposen somiant una altre vida.

Éssers solitaris es contemplen en silenci

prop de l'abisme:

humils, fràgils, humans i simples.

G.Boloix

Estels, temps i deserts

                                         

                                       

                                         Temps de deserts.

                                         Temps d’oceans.

                                         Somiar una bona brúixola

                                         que ens torni el nostre món

                                         una mica més forts

                                         una mica més sans.

                                          

                                        Somiar un estel que ens guiï mar enllà.

                                        Creure en una vida sense incerteses

                                        o no tot és cel, infern o immediateses.

                                          

                                               G.Boloix

                                          

                                          (Bon any 2015!)

                                     

Partícules

Ja fa temps que no comparteixo versos. Enguany faria +de 5 anys d'aquest espai. En l'últim any alguns dels meus versos els he compartit al blog L'Illa del fum. I és que sovint pensem que quan els espais formen part d'altres cicles, els versos deixen d'existir. La vida continua i els versos a vegades efimers com petites partícules també continuen...

                                         

                                            Partícules 

                               de pols en el nostre espai

                              cobertes de tants petits esglais

                              perdudes entremig d’àlbums antics

                              que amagaven vides i petits somnis.

                                    I  a poc a poc en el nostre cap

                             oblidem promeses i instants

                             de paisatges d’estiu purs i nets

                             d’anhels de travessar oceans sencers.

                             (fragment de "Partícules", juny 2014)

                                             

5 anys, +de 5 versos!

                                 Aquest és un post en record de 5 anys a la Xarxa!!
                                                            (2008 - 2013)
                                                 

                                       Vent que ens agites

                                                     Ens mous i ens inspires

                                                     Raons per viure o

                                                     Sobreviure!

                                                     Olor d'herba fresca.

                                                     Sons efímers de capvespre.

                                               
                                                               G.Boloix

L'illa dgboloix a facebook

Els versos en els darrers mesos han continuat en el nou espai:
L'Illa del fum http://illadelfum.blogspot.com

I des de fa pocs dies, una nova finestra a facebook recull tot allò (poètic o no) generat per part meva a la xarxa:
L'Illa de gboloix www.facebook.com/lilladegboloix

5 anys a la xarxa!!

                                                     

                                                       5 ANYS A LA XARXA!!

                                                               (2008 - 2013)

                                     Tota efemèride sempre és una excusa per fer un petit inventari.

                                     En el seu moment en vaig fer un pel nou blog L'illa del fum 

                                     i l'aniversari ha sigut una bona excusa per fer una nova actualització 

                                        de la col·lecció de blogs (creats entre el 2008 i el 2012)

                                     I evidentment   

                                                                Escrits del fum 

                                                     forma part de la història 

                                                                  d'aquests 

                                                                   5 anys.

                                                         

                                               Podeu entrar en el següent enllaç:

                                 http://escritsdelfum.blogspot.com.es/p/5-anys-la-xarxa-2008-2013.html

Temps i somnis

ESCRITS DEL FUM va deixar d'actualitzar-se fa temps. Sovint pensem que quan s'acaba un espai l'autor d'aquest espai ja no escriu més i és tot el contrari. Els blogs, com la vida, són etapes, i aquest espai ha cobert una etapa poètica i creativa important des del 2009 fins el 2012. Calia una pausa. Potser el format d'aquest blog havia quedat envellit i necessitava un canvi.  Els blogs potser acaben però la creativitat, els somnis i la vida continua...
És per això que em podeu trobar a partir d'ara a un nou espai anomenat "L'Illa del fum"
http://illadelfum.blogspot.com

                                             Totes les cendres dels nostres somnis
                                             quedaran per sempre més en una illa
                                             creurem que s'han esvaït com ovnis;
                                             ens sentirem vells, adolorits
                                             i en les nits d'insomni
                                            veurem com dos ballarins surten
                                            de les nostres entranyes
                                             i seguiran ballant
                                            en un món paral·lel
                                            on tot flueix
                                            i on tot aparentment
                                           és efímer
                                           només aparentment
                                           ja que de cop recuperarem
                                           aquell record, aquell moment
                                          i ens creurem, per uns segons,
                                          eterns.
                                                   G.Boloix