Alè de bosc i de llum

         Els següents versos incorporen les dues frases d'aquestes postals de la ILC. Són dues grans frases que en el seu dia em van captivar, una del Prudenci Bertrana que enguany se li dedica l'any literari, i l'altre de Jesús M.Tibau, reconegut autor i blogaire de les terres de l'Ebre. Al mateix temps els versos serveixen d'homenatge a aquests autors.

   Alè de bosc i de llum

Tot d'una el bosc
es va convertir en agonia
i les petjades del capvespre
en ombres difícils
d'esquivar
Voler apartar-se
de la remor dels dies
de l'estrepit i el soroll
de la voràgine
del fum diari
de tot allò incendiari
que no ens porta enlloc.
I només sentir
l'instant únic
d'un silenci
enmig del bosc
i l'ultima llum
del dia
t'atrapa
i et convida
al costat fosc
de la tenebra.

Sí, vaig entrar
de ple en el fons
tenebrós de mi mateix
però al mateix temps
mentre l'última escletxa
de llum anava caient
i el meu rostre
la cercava assedegat
un record de temps
remots i de jocs
en aquell mateix espai
va inundar-me de ple
i  per un moment
vaig recordar que
la llum és llum
i jo, un dia i per
sempre,
vaig ser petit.
G.Boloix

Sorra i càntirs

[aquesta és una il·lustració de la poeta i blogaire Carme Rosanas extreta d'aquest apunt: enfilant càntirs]

Tanta sorra inútil!

Tanta vida estèril!

Tanta cendra volàtil!

Sota les nostres sabates.

Cerquem oasis

que voldríem guardar

en càntirs.

G.Boloix

Peus de fang en la sorra

                                                            [imatge de www.lliurealbir.com]

Peus de fang

que es fonen

enmig de la sorra

Oh pluja forta

que mulla tota la vida líquida

i fon de seguida

els castells de sorra

i tot s'ensorra

vers l'horitzó!

Oh peus de fang

quan érem petits

a la nostra sang

ens bullia el neguit

en altres temps

de menjar-nos l'horitzó...

mentre els peus

s'enfonsaven en el rierol

i res podia aturar

els somnis

aixecar

el vol.

I ara els peus

s'enfonsen 

per les clavegueres

dels malsons.

Oh si pogués sentir els sons

d'un riu plàcid de juliol

on tot s'atura 

on res es fon.

G.Boloix

Quatre versos encara...

Tota la marea 

d'una dia d'abril

esperant una nova era

esperant un nou caliu.

Els dies són ferèstecs

les nits no són d'estiu

massa fredes encara

Volem sentir-nos vius.

(Quatre versos encara, versos improvitzats d'un dia d'abril. G.Boloix)

Somnis de vent perdut (versos del 2016 - Bon any 2017!)

Somnis de vent perdut

Somien els molins de vent

amb una nova esperança

que les seves aspes

no s'omplin de gel

ni d'enyorança.

Somien els molins de vent

amb una nova esperança

en el país dels corruptes i dels morts

on no es vol parlar de misèria

ni de mancances

Somien els molins de vent

amb una altre vida

un altre temps.

G.Boloix

Que pogueu seguir perseguint els somnis aquest 2017!

Autoestopistes

Autoestopistes

       1

 Bevíem fum

de pous estèrils

de nits desertes

de somnis dèbils...

L'alè ens omplia

de tants miratges

de velles vides

d'anhels salvatges. 

        2

Sovint només sentim

ferum de benzina

on tot explota

on res canvia.

       3

Hi ha dies 

d'exhibició i propaganda;

en un camp de mines

som venedors de fum

que somien altres vides.

      4

Sovint som autoestopistes

cap un abisme, cap un futur invisible

cercant un oasi, una illa

un vehicle que ens dugui

a una altre vida

i és el camí la pròpia vida

amb dies de cels estranys,

cercant mil averanys

dies de cels clars

de boira insana, invisible

quan cal recuperar 

les coses petites

que ens agermanen.

   G.Boloix

Soterrani

                                                        [imatge: Keller Karikatur Berlin - 1840]

                                               

Qui gosarà obrir

la porta del soterrani?

On s'hi amaguen tots els arxius

a vegades tan remots

a vegades tan propers

a vegades són només

eteris, volàtils

inútils fragments

que ballen en el teu cap

que cauen en un pou estrany

i de sobte esclaten i corren i fugen

com si fossin cavalls enfurismats

com si volguessin tornar

a una vida que s'ha anat perdent

com ho fan tots els rius

que es perden en aquífers

soterrats en el més fons

del nostre univers...

G.Boloix

Façanes (versos per unes)

                                                   [imatge extreta de: mariatarrago.blogspot.com]

Versos per una façana lliure

Façanes que ens venen

Façanes d'abans, d'avui,

de sempre, de tant en tant

ens construïm un món

de façanes

boniques, estranyes, poc naturals

mediocres, cultes, irreals

volem creure que vivim en un món de grans façanes

i oblidem el que s'amaga

en el fons d'un soterrani:

Ohh! Mostra'm el teu soterrani!

g.Boloix