El far de Berlín

L'ànima de Berlín no era el seu mur.

L'ànima de Berlín era un far

que es pot veure des de qualsevol

punt de la ciutat, i que de nit

mostra unes llums

que acompanyen els vells solitaris

cap a casa.

La Fernsehturm s'alça victoriosa

prop de l'Ajuntament Roig,

i on Neptú és el rei d'una font més

d'una metròpoli colpejada per la història

i que s'aixeca cada matí sota la seva empara.

L'ànima de Berlín no era un mur,

l'ànima de Berlín era una vella torre

de televisió,

un símbol més pels berlinesos de l'est,

unes llums curioses pels berlinesos de l'oest.

Tots anhelaven que algún dia pujarien junts

a dalt del far i contemplaríen lliures la ciutat.

I va arribar aquell dia i tots, de l'est i de l'oest

pogueren contemplar junts els 360 graus

de la seva metròpoli, del seu món sense murs

ni vergonyes, només una ciutat al seus peus.

Varen caure els murs i les vergonyes

però el vell far segueix contemplant

el pas de les grues que han obert nous camins.

El vell far de Berlín segueix il·luminant cada nit la ciutat.

*Un post escrit pensant en els 20 anys de la caiguda del mur, però sobretot pensant en el record d'una ciutat que vaig trepitjar quatre anys enrere.