Versos de gebre, flors de tardor

I

Abraça'm tardor

abans que se'm rovelli l'ànima.

Cauran les pors

com les fulles de l'arbre.

II

Em podreixo com una flor

ara que ve novembre.

He vist llàgrimes rodolant pel teu cos.

He vist llàgrimes de gebre.

III

Abraça`m ara que cau la tarda.

Abraça`m com un suau mandala.

Cauran les pors com fulles de novembre.

Si poguessim renéixer com flors de tardor...

Però la nit cau rotunda i severa

i només ens queda una tímida alba

coberta encara de foscor i gebre.

Gabriel Boloix
Vet aquí els versos que presento per participar de nou en un dels jocs literaris del blog de Jesús M.Tibau. En aquest cas es tracta del joc literari nº133 que consisteix a escriure un poema de la tardor d'un mínim de 5 versos.