dilluns, 23 de novembre de 2009

Versos de gebre, flors de tardor

I
Abraça'm tardor
abans que se'm rovelli l'ànima.
Cauran les pors
com les fulles de l'arbre.
II
Em podreixo com una flor
ara que ve novembre.
He vist llàgrimes rodolant pel teu cos.
He vist llàgrimes de gebre.
III
Abraça`m ara que cau la tarda.
Abraça`m com un suau mandala.
Cauran les pors com fulles de novembre.
Si poguessim renéixer com flors de tardor...
Però la nit cau rotunda i severa
i només ens queda una tímida alba
coberta encara de foscor i gebre.

Gabriel Boloix
Vet aquí els versos que presento per participar de nou en un dels jocs literaris del blog de Jesús M.Tibau. En aquest cas es tracta del joc literari nº133 que consisteix a escriure un poema de la tardor d'un mínim de 5 versos.

2 comentaris:

  1. Quines fotos Gabriel!!! Molt adients per aquest sentiment tardoral.

    ResponElimina
  2. Gràcies per participar; l'he inclòs al post on recullo enllaços a tots els poemes: http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/participacions-al-133e-joc-literari.html

    ResponElimina