Escric l’última nota del meu plany;
serà l’última gota de suor
que vessaré en un camp de flors negres...
Serà l’última gota d’un bàlsam
que mullarà un terreny de plantes seques i ermes.
Serà l’última nota d’un paisatge estrany:
Avui he somiat prats verds i deliciosos
vora el mar.
(L’última gota)
serà l’última gota de suor
que vessaré en un camp de flors negres...
Serà l’última gota d’un bàlsam
que mullarà un terreny de plantes seques i ermes.
Serà l’última nota d’un paisatge estrany:
Avui he somiat prats verds i deliciosos
vora el mar.
(L’última gota)
Vet aquí que he volgut recuperar uns versos escrits just ara fa un any.
+086.jpg)
Entrades
.JPG)
Fa un any! Ha quedat enrere?
ResponEliminaDesprés podríem escriure:
Escric la primera nota del meu cant;
serà la primera gota d'emoció
que vessaré en els prats verds i deliciosos...
La primera gota de vida
que omplirà de rosada l'herba fresca.
La primera gota d'un paisatge esperat:
Avui m'he ajagut al prat
i m'ha mulla t el mar.
Aix! no sé per què he fet això... espero que no et sàpiga greu...
És fantàstica, Carme, la teva versió.
ResponEliminaGreu? Tot el contrari!
Sempre és un plaer pensar que els meus versos poden inspirar altres versos.
Moltíssimes gràcies.