divendres, 2 d’abril de 2010

Versos efímers per un cap de setmana Sant

*La Danse macabre. Paris, Guyot Marchant, 1486. Paris. (Réserve des Livres rares et précieux). [imatge de domini públic]
Versos efímers per un cap de setmana Sant
Tremolen la terra
i els teus fonaments.
El dia a dia
és un combat intens.
Per un minut de pau,
deu mil sorolls de l'univers.
Voldria renéixer com si res
hagués passat en el nostre univers.
La nostra pau és efímera
com un dissabte Sant.
Frueix del silenci d'aquest instant.
Hi ha creus que s'arrosseguen
i s'arrossegueran
com rituals decimonònics d'un divendres Sant.
Efímera és la vida.
Efímera és la Mort?
Efímera és la pau
del nostre món.
G.Boloix

2 comentaris:

  1. Em fas rumiar, Gabriel, amb aquesta frase interrogativa: efímera és la mort? potser sí, la morts és l'instatn, després el no res.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Carme pel teu comentari. M'ha agradat com ho has definit: la mort és l'instant, després el no-res.
    La veritat vaig dubtar molt de sí havia de posar en aquest vers l'interrogant o no. No m'agrada utilitzar gaire els interrogants en la poesia perquè poden condicionar molt el sentit del propi poema.
    El més difícil a vegades en poesia és trobar un bon contrast entre un vers i un altre.
    Com a contraposició d'efímera és la vida, vaig pensar que l'interrogant ajudaria a recalcar el contrast entre Vida-Mort. Si més no, la idea era fer reflexionar al lector sobre aquest concepte.
    Vaja, almenys, crec que per una part ho he conseguit perquè almenys t'he fet rumiar.
    Gràcies de nou.

    ResponElimina