diumenge, 25 de juliol de 2010

Itaques i antípodes

Responent a la pregunta del post d'Antaviana:
http://rcanovalls.blogspot.com/2010/07/digues.html

Itaques i Antípodes
El món és un conglomerat d'Antípodes
de diàspores
de mites
de velles glòries
i mesquineses;
de mentides que es fan
i refan;
d'idees que neixen, creixen
i es perverteixen...
A voltes es destrueix.
A voltes reneix.
I en aquesta voràgine
tots cerquem una illa
on quedar-nos-hi per sempre;
poder sentir-nos Senyors
de la nostra República;
i creure ingenúament
que els nostres somnis
són diferents
dels de la gent corrent;
somiar que som diferents
quan tots tenim un somni comú;
potser el d'un illa perduda
o el d'una estabilitat merescuda
felicitat?
ahir, avui i per sempre més.

2 comentaris:

  1. Fantàstic Gabriel! Celebro que la imatge de l'illa d'Ítaca t'hagi inspirat a escriure aquest poema!

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen: el món és un infern o un cel alhora. El títol del teu poema és molt suggerent en aquest sentit.

    ResponElimina