dimecres, 21 de juliol de 2010

Papallones suïcides


Papallones suïcides
enmirallades per un instant de llum.
Ja res té volta enrera ni sortida
quan cerquem a qualsevol preu la bellesa
que és efímera com el fum.

**

El somni d'una crisàlide
és creure que no s'acabarà mai l'estiu,
que sempre hi haurà llum...
Però quan arribi el seu vol
el seu somni serà tan efímer
com ho és qualsevol perfum.




2 comentaris:

  1. Ara has fet que em senti una mic a papallona suicida, sempre buscant la bellesa de la vida, tan efímera com la que busquen elles...

    Això vol dir que és un bon poema i una bona metàfora. Fantàstic!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies pel comentari al meu blog i prenc nota de fer un possible post al fotògraf Lartigue

    una abraçada des de Reus

    ResponElimina