diumenge, 12 de desembre de 2010

Flors d'un refugi

[imatge extreta de www.conama9.org]

Flors d'un refugi

Cova d'esperances prop del mar...
Ens hi hem refugiat mirant l'horitzó.
L'hivern és un cop sec sense treva ni aturador.

Lluny de la rutina som nàufrags d'ultramar
que tenen por de trepitjar l'última flor
del refugi, d'aquesta cova sense claror
on hi hem amagat l'últim instant que ens queda.


Tots tenim una cova on hi amaguem esperances.
Som com flors d'un refugi.
Fràgils. Efímeres. Amables.

3 comentaris:

  1. Un escrit preciós, més de llum que no pas de fum!

    ResponElimina
  2. Les coves a vegades són grans i a vegades són petites, però les esperances sempre són grans.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Sempre cal tenir un refugi per servar esperances per quan van mal dades.

    ResponElimina