dijous, 2 de desembre de 2010

L'home-cuc que somia ser crisàlide...

[imatge extreta de la xarxa]
L'home-cuc
que somia ser crisàlide
que es mou entre el fang
hi deixa cada dia la sang
els somnis i la pell;
se sent cada dia més vell

però amaga en la seva ànima
un tros de nen
amb un tros de somni
que amaga un tros de vida
que es va perdre
mentre tastava que la vida
no és només cel o infern.

L'home-cuc
s'arrossega entre setmana
es converteix en crisàlide el divendres
vola enllà el dissabte
i mor el diumenge.

L'home-cuc
que somia ser crisàlide
que es mou entre el fang
hi deixa cada dia la sang
guarda en la seva ànima
un tros de nen, un tros de cel
un tros d'infant perdut fa anys
guardarà per un instant
aquell somriure perdut
de creure en somnis
només en veure el número de Nadal
o les llums del carrer
que venen paradisos impossibles
on tot sembla possible i res és real.

**********
Vet aquí el somni d'un home-cuc
poder ser crisàlide en un instant
i creure's els contes d'un infant.

G.Boloix

3 comentaris:

  1. Al cap i a la fi els somnis de l'home-cuc, l'home crisàlide i l'home-papallona són els mateixos en diferents èpoques de la seua vida.
    Preciós poema.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Un bon poema, que d'alguna manera també m'hi veig reflexat...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. M'agrada, aquest poema teu. Tots som persones-cuc i, alhora, persones-papallona perquè tenim els somnis, que ens fan bells i lliures.

    ResponElimina