dissabte, 23 d’abril de 2011

Roses i Pluges













Roses i pluges

Quin desig tan simple:

inundar-me d'un pluja fina i suau,

gairebé com un alè

com si estigués en un palau

cobert de pètals de roses

de flors fresques i formoses

i també de llibres i de lletres

i de l'alè càlid d'un jove poeta

que no té por de la pluja,

del fred ni del vent

i anhela aquell sol de migdia

càlid i primerenc

esperant sempre el bon temps

i contemplant per un dia,

només per un sol dia

com la cultura impregna els carrers

d'una forma alegre, pacífica i contundent.


Bon Sant Jordi 2011!!

Un haikú pel país del Sol naixent/ un Haikú para el país del Sol naciente


[imatge de Hokusai extreta de la xarxa]
El 23 d'Abril apart de ser un dia on destaquen els llibres i les roses, enguany s'ha volgut que també sigui un dia de Solidaritat amb el poble nipó. Des de l'entitat "Poesia en acció" que prepara el seu llibre anual de versos solidaris (enguany pel Japó) m'han demanat una col·laboració d'urgència i he escrit això:



Un haikú pel país del Sol naixent
Sol naixent
El terra tremola
No esteu sols
Poetes i versos (us consolen).


Un haikú para el país del Sol naciente
Sol naciente

El suelo tiembla

No estáis solos

Poetas y versos (os consuelan).

divendres, 22 d’abril de 2011

Flor silvestre (o via crucis)

[imatge extreta de joyasdecantabria.es]


Hi ha tants via crucis

com pecats no oblidats.

S'enfonsen al fons de l'ànima

i rebroten en ple abril o en ple maig

com una flor silvestre, salvatge

que mai vas poder arrencar.

Tots hem sigut penitents en algún viarany...
N'hem comès o ens n'han comès
i s'han oblidat com s'obliden els anys
i els records que no volem recuperar.
I hem après a conviure, sobreviure i seguir endavant.
I hem après a conviure amb les flors silvestres
que mai podrem arrencar.

diumenge, 10 d’abril de 2011

Boscos endins

[imatge extreta del blog... http://dianademeridor.blogspot.com/] Els boscos més bonics de França es troben prop del Chateau de Fontainebleau.

Boscos endins

he cercat el petit plaer

del silenci.

*

Fontainebleau

és un jardí desert

on els bells cortesans

reposaven de les seves batalles

dins un món apart

de misèries i mancances

i on tot eren festes privades.

**

Avui els bells cortesans

en són uns altres

i Napoleó és un quadre

i Fontainebleau

té aires de cementiri

aristocràtic, decimonònic

com si el temps hagués

naufragat enmig d'una gran platja.

***

Boscos endins

sense pressa

només silenci;

passeig de pors, de pau,

de neguits, d'incerteses,

de sentir-me petit i estrany

entremig de camins

que poden ser serens

però també inhòspits.

G.Boloix