Boscos endins
he cercat el petit plaer
del silenci.
*
Fontainebleau
és un jardí desert
on els bells cortesans
reposaven de les seves batalles
dins un món apart
de misèries i mancances
i on tot eren festes privades.
**
Avui els bells cortesans
en són uns altres
i Napoleó és un quadre
i Fontainebleau
té aires de cementiri
aristocràtic, decimonònic
com si el temps hagués
naufragat enmig d'una gran platja.
***
Boscos endins
sense pressa
només silenci;
passeig de pors, de pau,
de neguits, d'incerteses,
de sentir-me petit i estrany
entremig de camins
que poden ser serens
però també inhòspits.
G.Boloix
El bosc sempre té conversa i silenci, i la força de les arrels...
ResponEliminaDes del far bon dia.
onatge