[imatge del Museu Arqueològic d'Atenes feta per un servidor]
Fuig joventut
com l'alè d'un oasi
que no tornarà
on enmirallar-se
és tan fàcil com estrany.
Fuig joventut a poc a poc i el pas d'aquells dies són miratges d'un món a voltes proper, a voltes llunyà com ho són tots els records que es perden com arxius remots i com l'udol d'un nàufrag que mira la lluna per últim cop. G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada