Lenta suor com una mar d'espines...

Lenta suor com una mar d'espines

on tot és esforç i superació.

Hi ha princeses de polígon,

d'extraradi, de fàbrica.

Hi ha dones d'Àfrica

tribals, matriarques

amb pits eixuts

i amb nens que no tenen galtes.

Hi ha dones transfronteres,

mexicanes i no europees

que moren en l'intent de ser lliures

i no de caure en la feblesa

d'un món de càstigs i misèria.

Hi ha dones executives,

prepotents i agressives

que han volgut ser com homes lliures

i cometent els mateixos errors

en un món voraç i pessimista...

Hi ha dones asiàtiques,

potser melancòliques

Hi ha japoneses maniàtiques

potser perdudes

com els ulls d'un còmic manga...

Hi ha també dones joves musulmanes

que exulten crits de revolta

i no volen ser com les seves àvies

oprimides en les seves cases

lluiten amb homes joves

per un món que demana esperança...

Hi ha tantes dones i tantes vides

i encara tanta suor i tanta espina

que em fot escriure aquest poema

ple de tòpics i de misèria

per commemorar un Dia Internacional

com tants dies Internacionals

que haurien de tenir final

i ens servissin per no recordar més

que no només hi ha dones treballadores

oprimides sinó també joves, vells, gais,

immigrants; i tanta tanta gent

que vol només un món més lliure

i més bell.

G.Boloix