dijous, 24 de març de 2011

Itaca perduda

[imatge extreta de: ulysshes.wordpress.com]

Oh, Ulisses
digue'm: perquè he perdut el poder
de creure en Itaca?

L'esperança se m'escapa
com una flor enmig d'un bloc de gel.
I tot d'una sento que res m'atrapa
només les ganes de tornar a creure
en un vell anhel.

2 comentaris:

  1. Els anhels queden perduts.
    Per sobreviure, només en queda
    aquest desig esgarriat i fràfil:
    desig de creure en vells anhels.

    ResponElimina
  2. M'encanta com escrius Gabriel! Gràcies per brindar-nos les teves píndoles poètiques :)

    ResponElimina