dilluns, 7 de març de 2011

Quan cauen les màscares...


Les llàgrimes d'una màscara
són súbtils i brutals
són tan ràpides i efímeres
com un somriure de carnaval.

Moriran en un dimecres de cendra
i enyoraran un dimarts de carnaval
on res perdura per sempre
ni els dies, ni les festes ni els anys.


I somiarem amb un ball de disfresses
on tot sembla lúdic i pervers
i rera la màscara em diràs que m'estimes
i voldré creure que tot plegat és cert
que res és fugaç i oníric
que tot és únic i etern
i quan la màscares caiguin
en portarem unes altres
potser més invisibles, menys súbtils, menys innocents
i ens sentírem orfes d'un estrany, estrany sentiment.
G.Boloix

1 comentari:

  1. Potser sí que sempre portem una màscara o altra!

    Bona setmana, Gabriel!

    ResponElimina