[imatge extreta de la xarxa. "La gran ona de Kanawa" de l'artista japonès Hokusai]
Aquesta por de perdre un record, un instant únic,
un petit món.
Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme
quan sovint impregna cada racó
quan no podem mirar enrera
i hem de crear nous horitzons.
M'hi veig tant en aquesta por de perdre un record! Però tens raó. No hem de mirar enrere ... o bé no gaire només una mica. Hi ha records tan bonics, que és llàstima perdre'ls... veus? ja hi torno.
ResponEliminaTe l'he comentat al meu bloc.
ResponEliminai en perdem tant sovint. . . .
ResponElimina