Roses i pluges
Quin desig tan simple:
inundar-me d'un pluja fina i suau,
gairebé com un alè
com si estigués en un palau
cobert de pètals de roses
de flors fresques i formoses
i també de llibres i de lletres
i de l'alè càlid d'un jove poeta
que no té por de la pluja,
del fred ni del vent
i anhela aquell sol de migdia
càlid i primerenc
esperant sempre el bon temps
i contemplant per un dia,
només per un sol dia
com la cultura impregna els carrers
d'una forma alegre, pacífica i contundent.
Bon Sant Jordi 2011!!
Bonic poema, Gabriel.
ResponEliminaQue la diada sigui tan bonica!
Bon Sant Jordi! :)
ResponEliminaQuin manoll de roses! Em vénen ganes de deixar-me caure a sobre, com si fos un matalàs, i amb un llibre a les mans.
ResponEliminaEspere que hages passat una bona diada de St. Jordi.