[imatge extreta de la xarxa]
Pluja i llum de maig.
L'espera dels bons o mals presagis.
La vida que es repeteix o evoluciona d'un mode inesperat.
La bella estrofa que voldríem rimar sota un vell faig.
(Sovint la vida és això: pensaments, somnis, anhels inconnexos que voldríem atrapar però que fugen com cavalls salvatges vora el mar...)
Potser en lloc d'intentar atrapar-los només hem d'intentar gaudir-los.
ResponElimina... o retenir-los al cofre intern de les imatges...
ResponElimina