En el món dels clarobscurs
la lluna i el sol ballen una dansa
i poques vegades arriben a tocar-se.
Són dos. Com ho són també moltes
de les dualitats i dilemes amb les que convivim...
I sense adonar-nos molts cops no ni els sentim...
****
Avui aquest humil blog arriba el seu segon aniversari.
Gràcies a tots/ totes els que puntualment hi heu fet alguna visita o fins i tot hi heu deixat un comentari.
Ha sigut una etapa poètica molt prolífica que ha donat com a fruit algún que altre poemari que espero algún dia vegi la llum. D'aquí uns dies penjaré els últims textos i potser finalitzaré una primera etapa poètica i blocaire.
Per molts anys blocaires, Gabriel!
ResponEliminaNomés els que tenim un bloc sabem l'esforç, tenacitat i imaginació que calen per mantenir-lo ben viu.
Enhorabona pels dos anys.
ResponEliminaHan estat uns bons dos anys de blog i uns bons poemes!
Una abraçada... espero que no te'n vaigs gaire temps ni gaire lluny.
Enhorabona pel segon aniversari, queda marcat a foc per si restava cap dubte.
ResponEliminaEnhorabona pel camí recorregut i endavant que encara queda camí per recórrer.
ResponEliminaSalut.
Una victòria encesa, gaudeix de la flama...
ResponEliminaDes del far indignat (no amb tu...).
onatge
Moltes gràcies per les vostres paraules!!
ResponElimina