dimecres, 25 de maig del 2011

Entre cireres



Entre cireres

el bell somni

es va fondre

com un bàlsam

que mai havíem imaginat...

Entre cireres
el vell somni
és una primavera
és un fruit efímer
que es va fondre
ja fa molts anys
i el seu alè
ens retorna
com si encara poguessim
fruir del seu nèctar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. òscar25/5/11 10:07

    Mai és massa tard per a seguir fruint. El retorn del perfum de les cireres, any rere any, és una de les proves que ho demostren.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel25/5/11 12:08

    Malgrat la incertesa, malgrat la indignació, malgrat tants entrebancs, la roda del temps ens retorna l'important...

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas25/5/11 21:17

    Entre cireres, tot es fa una mica més suportable... a mi m'encanten les cireres... te n'agafo un parell! :)

    ResponElimina
  4. Judit27/5/11 10:57

    Cireres! Precioses cireres brillants i vermelles de l´arbre a la boca, de la boca a l´infinit!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)