divendres, 16 d’octubre del 2009

Instants


Aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell
instant,
varen aclamar els reis de la comitiva
i varen rebre el caliu de les masses.
I vaig buscar el teu rostre i la teva mirada…
I en veure-la vaig somriure
amb ganes d’explicar-te aquells instants de goig inconfessables;
perquè en aquell dia,
en aquella festa,
en aquell moment,
en aquell instant
de masses multitudinàries;
els reis de la festa
no eren ells ni els seus actes,
érem tu, jo i les nostres mirades i paraules retrobades.
Gabriel Boloix

Àrtic

No sents el desglaç de l'àrtic?
Desert blanc convertit en aigua
un gran oceà...
La vella guineu, sàvia i astuta
ja no sap on anar...
No sents l'espatec de les glaceres?
Desert blanc convertit en vergonya
no han sabut entendre
la crida per salvar-te
no era una crida al no res
sinó una crida per salvar-nos
nosaltres mateixos
que poc a poc anem devorant
la nostra gàbia,
i que es van perdent vides,
espècies, ànimes, llars
deserts i oceans.
Gabriel Boloix

divendres, 2 d’octubre del 2009

El meu paisatge


El meu paisatge
és un instant efímer
és una foto antiga
és un intant de melangia
un naufragi en ple dia
és un inventari de mentides
d’històries compartides
de veritats revelades
que un dia es perdran
en la meva ment.

dilluns, 14 de setembre del 2009

La llarga nit


No em parlis de la nit dels vençuts
perquè no és la nostra nit.

No em parlis de la nit dels miserables
perquè no és la nostra nit.

No em parlis de la nit dels caiguts
perquè no és la nostra nit.

Durant molt de temps
he begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?

Avui sé que la llarga nit dels vençuts
no era nostra.
Però l'hem portat tant de temps a dins
que ja és quelcom més dels nostres records
i que ha perdurat com una estrany abisme
de generació en generació.

He begut un glop diari
de desmemòria.
Som fills de la història?
Som fills de la intrahistòria.

Som simplement fills de la llarga nit.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Les cendres de setembre


3 Haikús de les cendres de setembre

I

Cremen les cendres de l'estiu.
No sents l'olor de setembre?
El mar ja ha perdut el seu caliu
i hem tornat a les presses de sempre.

II

Recull les cendres
com grams de raïm
Ja no hi ha llavors tendres
només els fruits
que hem perdut pel camí.

III

Verema dels sentits
que mai recollirem
efímer són els somnis
com els estels de Sant Llorenç.

dissabte, 15 d’agost del 2009

Glops de licor amb gel

Glops de licor amb gel
beus lentament,
d’un licor que a vegades és agre,
a vegades és dolç,
a vegades sembla insípid,
i a vegades massa fort;
i a vegades massa amarg
com un mal tràngol
que es filtra fins el fons del cor.
Glops de licor amb gel
beus ràpidament,
com un estiu
a vegades massa intens,
massa calorós.
En petites dosis és fresc
i també pot ser tempestuós…
Són els glops d’una vida
que a vegades passa massa depressa,
fugaç i efímera
com una tormenta d’agost.
(Agost, 2001)

dilluns, 10 d’agost del 2009

Totes les baranes dels teus dits...

Entre finals de maig i primera quinzena de juny, en Jesús M.Tibau va fer una crida a tots els blocaires amb esperit poètic perquè escrivissin alguns versos que incloguessin "a la barana dels teus dits", que és justament el títol del llibre de poesia que el mateix Tibau ha publicat amb Aeditors i ha presentat i seguirà presentant durant aquest 2009.
El premi: el llibre de poesia dedicat.
La resposat i la qualitat dels versos fou tal que algú va suggerir que estaria bé agrupar-los i fer-ne un llibre, això sí, que tingués una finalitat benèfica.
Calia buscar una editorial en Jesús M. Tibau va contactar amb en Jaume Llambrich, veterà blocaire (http://www.basar.cat/) i un bon coneixedor del món editorial. El resultat ha estat que gràcies a Petròpolis es podrà descarregar el llibre en pdf i més endavant comprar-lo amb versió paper.
http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/invitacio-la-presentacio-en-linia-de.html

A partir d'avui dilluns dia 10 d'agost hi haurà una primera presentació virtual a:
http://petropolis.cat/

Des d'aquí us convidem a que a partir d'aquest vespre entreu a aquesta pàgina i seguiu atentament les novetats que generi aquesta curiosa publicació.
Vet aquí un petit miracle de la catosfera amb la bona cuina del J.M.Tibau, amb l'esperit de les "espècies del basar" d'en Jaume LL. i sobretot amb tota la sinèrgia de més de 50 poetes-blocaires, que es diu aviat!!!

*Amb Escrits del fum un servidor hi va participar amb dos petits poemes que en el seu dia vàreu poder llegir i que ara recordem:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/06/baranes.html

dissabte, 1 d’agost del 2009

Rubiks d'estiu

Rubiks d'estiu
Adoro les tardes ensopides de diumenge
El cant dels grills em sembla celestial.
Aturar-se un moment sense presses
Sentir que són nostres els instants.
Fruir d'un silenci de mitjatarda
potser d'una mitjatarda d'estiu...
Les tardes són llargues
i no tenen pressa per amagar-se.
I per un moment no penses en res.
No hi ha present, ni passat ni futur.
Per un moment no has de moure les cares
del cub de rubik, aquell esforç vital
perquè tot encaixi i tot tingui sentit...
I per un moment deixes caure la tarda,
fruïnt del capvespre, sentint els grills,
un refresc que es va diluïnt sense pressa...
Un instant efímer d'una tarda d'estiu de diumenge.