dimecres, 20 de gener del 2010

Un regal blocaire inspirat en Escrits del fum...

Cada any per les dates nadalenques la comunitat blocaire organitza el tradicional amic invisible que en versió blocaire. Un servidor enguany va decidir participar-hi per segon cop. Hi vaig participar a través del blog "Nàufrag i Obrer".
ENGUANY AQUEST HA SIGUT EL REGAL QUE HE REBUT DE LA MEVA BLOCAIRE INVISIBLE 2009, EN AQUEST CAS LA KIKA DEL BLOG KIKA'S LOG. UN REGAL INSPIRAT EN ELS TEXTOS POÈTICS QUE HE ANAT PENJANT EN EL GERMÀ PETIT DE NÀUFRAG I OBRER, QUE ÉS EL BLOC ESCRITS DEL FUM. Francament m'ha fet molta il·lusió.

dissabte, 2 de gener del 2010

Els millors «Versos de tardor»

Aquest és un magnífic video que resumeix molt bé el resultat d'una nova proposta sorgida del bloc d'en J.M.Tibau amb la col·laboració de J.Llambric i tot enmarcat en la passada tardor literària de Tarragona.
Un servidor va participar amb el bloc Escrits del fum a la crida literària i com a resultat en va sorgir un nou recull de poemes anomenat: "Versos de tardor".
Enhorabona a tots i totes els hi varen participar, a Petròpolis per fer-ho possible, al Jesús M.Tibau per il·lusionar-nos amb els seus jocs i les seves crides literàries i sobretot a tots els blocaires que escriuen versos de molta qualitat poètica.
Val la pena compartir-ho. Jo ja m'he encarregat uns quants exemplars.
Versos de tardor ha estat editat per Petròpolis i es pot llegir en linea, descarregar el volum en pdf o encarregar-lo en paper a petropolis.cat.

divendres, 25 de desembre del 2009

Cendres de desembre (Bones festes!!)

Cendres de desembre
Tornen a la llar
totes les criatures del món.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
i no vulguis pretendre
un dolç i meravellós destí.
És massa tard?
Recull les cendres
no serem mai els pretendents
d’una dolça i meravellosa vida.
Tornen a a la llar
tota la gentada del món,
carregats d’il·lusions i també de mentides.
Però hi haurà gent sense llar
ofegats en un fosc oceà
i una vida de naufragis en alta mar.
Per què plores?
Si tu pots tornar a casa…
Però hi ha cases buides sense ningú.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
les cendres de desembre i queda’t amb mi.
Compartirem les cendres
d’un altre gèlid desembre
somiant amb una nova vida
i amb un nou camí.
Recull les cendres
d’un altre desembre…
Si us plau no ploris
aquesta nit;
diuen que és la nit més alegre
però la buidor em cruspeix
fins el matí.

Recull les cendres de desembre
si us plau queda’t amb mi
aquesta nit.
Somiarem junts una altre vida
Potser un altre destí.
Oh cendres de desembre!
Cendres del meu camí…
Sento com cada nit cremen
i m’acompanyen fins el matí.
Oh cendres de desembre!
Gabriel Boloix
MOLT BONES FESTES!!!
*La il·lustració del post és una foto creada per CPGXK
podeu entrar a la seva galeria de suggerents fotos:

divendres, 4 de desembre del 2009

Paradisos artificials

Mai tastarem paradisos perennes.
Fulles que cauen, fredor de desembre.
Carrers il·luminats de somnis impossibles,
de mentides disfressades de bons auguris per sempre.

dijous, 3 de desembre del 2009

Com gotes d'un oceà i altres haikús improvitzats...


Haikús - blocaires (I)
I
Travessa un immens camp de blat
i en l'infinit,
potser en l'horitzó
veurem des d'on neixen tots els somnis.
II
Cerco una sortida digna
després del naufragi.
Mossega una poma com un bocí de vida.
Frueix d'aquest instant efímer com un oasi.

III
Collonades antigues
foren vistes en tristos periòdics;
perfum d'antigues vides,
venedors de mentides.

IV
He fruït del teu bàlsam
com gotes d'un oceà.
Il·lumina'm com un mandala.
Deixa'm anar mar enllà.


**
Aquests són uns versos improvitzats
que vaig decidir escriure
tot jugant amb el nom
d'alguns blocs.

I qui sap, potser
torno a repetir-ho amb el nom d'altres blocs
perquè francament
hi ha noms de blocs que m'inspiren molt.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Versos de gebre, flors de tardor

I
Abraça'm tardor
abans que se'm rovelli l'ànima.
Cauran les pors
com les fulles de l'arbre.
II
Em podreixo com una flor
ara que ve novembre.
He vist llàgrimes rodolant pel teu cos.
He vist llàgrimes de gebre.
III
Abraça`m ara que cau la tarda.
Abraça`m com un suau mandala.
Cauran les pors com fulles de novembre.
Si poguessim renéixer com flors de tardor...
Però la nit cau rotunda i severa
i només ens queda una tímida alba
coberta encara de foscor i gebre.

Gabriel Boloix
Vet aquí els versos que presento per participar de nou en un dels jocs literaris del blog de Jesús M.Tibau. En aquest cas es tracta del joc literari nº133 que consisteix a escriure un poema de la tardor d'un mínim de 5 versos.

Un haikú inspirat en uns versos d'aquest bloc...


Que bonic és pensar que allò que escrivim pot inspirar altres versos i paraules.
En el seu dia, la poeta de St.Boi Carme Raichs em va comentar que després de llegir el poema "Postals de l'Índia" que vaig penjar en aquest bloc, li varen inspirar uns versos per un haikú...
Haikú de l'Índia
Enmig del caos
un te fumeja el dia
i, sense presses.
Carme Raichs
Aquí teniu l'enllaç si voleu llegir el poema que va inspirar aquest haikú:

El far de Berlín


L'ànima de Berlín no era el seu mur.
L'ànima de Berlín era un far
que es pot veure des de qualsevol
punt de la ciutat, i que de nit
mostra unes llums
que acompanyen els vells solitaris
cap a casa.


La Fernsehturm s'alça victoriosa
prop de l'Ajuntament Roig,
i on Neptú és el rei d'una font més
d'una metròpoli colpejada per la història
i que s'aixeca cada matí sota la seva empara.

L'ànima de Berlín no era un mur,
l'ànima de Berlín era una vella torre
de televisió,
un símbol més pels berlinesos de l'est,
unes llums curioses pels berlinesos de l'oest.


Tots anhelaven que algún dia pujarien junts
a dalt del far i contemplaríen lliures la ciutat.

I va arribar aquell dia i tots, de l'est i de l'oest
pogueren contemplar junts els 360 graus
de la seva metròpoli, del seu món sense murs
ni vergonyes, només una ciutat al seus peus.

Varen caure els murs i les vergonyes
però el vell far segueix contemplant
el pas de les grues que han obert nous camins.

El vell far de Berlín segueix il·luminant cada nit la ciutat.


*Un post escrit pensant en els 20 anys de la caiguda del mur, però sobretot pensant en el record d'una ciutat que vaig trepitjar quatre anys enrere.