dimarts, 16 de juny de 2009

Postals de l'Índia


Envia'm un haikú de l'Índia...
com un sobre de te
el llegiré síl·laba a síl·laba
m'imaginaré tots els colors
que mai podré viure;
enyoraré el teu somriure.

Somiaré que em mullo
enmig d'un Monsó
on no hi ha hores només dies
s'allarguen sense pressa
enmig del caos
d'una ciutat que es desperta
prendràs el te que em vas prometre
i ens sentírem lluny
i sense presses
m'escriuràs un haikú
on somiaré veure't
entremig del riu
de les nostres promeses.

Pluja minsa de Juny


Pluja minsa de juny
Pluja minsa de juny
com un perfum
que tant cops hem anhelat...
Cal segar el blat?

I tot plegat és un estrany
oasi en l’horitzó
estem més aprop d’un penya-segat
que d’un cel blau
que ens reconforti el jorn.

Pluja minsa de juny
com núvols de fum
efímers en l’horitzó…
No està tot lligat?

I tot plegat és un parany
per fer-nos creure en noves llavors
estem més aprop d’un estimball
que d’un mar blau en l’horitzó.

*Fragments del poema "Pluja minsa de juny" del poemari inèdit "Prats de flors negres (vora el mar)"

Marea Negra


I

He perdut tant de temps cercant el nord,
he perdut tant de temps mirant el mar
he perdut tant de temps cercant el foc
que ara visc entre ombres.
He perdut tant de temps cercant el nord,
he perdut tant de temps volent somiar
he perdut tant de temps cercant l’horitzó
que ara visc perdut entre ombres.
No vàrem ser prínceps de cap mar
com volien els nostres progenitors.
Els seus contes ens ofegaren en un oceà
fosc de penombres
I te n’adones que el temps perdut
són petjades que es menja la sorra
confoses com un horitzó que no té perfum
només té ombres.
II
Vaixells embarrancats enmig d’una marea negra
Dies que passen sense glòria ni pena.
Esquitxat fins el moll de l’òs de tanta misèria.
Només l’anhel de tornar a navegar
com un dia de festa.

Notes perdudes en un ascensor...


Notes perdudes en un ascensor...
Les he perdut aquest matí
mentre corria encara amb el son
enganxat a les orelles.

La vella portera diu que n'ha trobat tres
i la veïna de l'àtic no ho diu però en té una altre...

No és bo córrer de bon matí.

Ara ho recordo. Avui feia aire.
La vella portera diu haver-se deixat el portal obert.
I a l'obrir-se l'ascensor una ràfega ens ha cobert
i les notes de la carpeta s'han convertit en núvols
i me les he quedat mirant
com si mai hagués vist volar boles de cotó fluix
i el portal s'ha omplert de papers.

Tothom s'ha menjat una part del meu cotó fluix.
Vull dir de les notes perdudes en l'ascensor.

Avui de bon matí he pensat que la pluja de papers
potser ha sigut un somni...

I potser no val la pena jugar a ser detectiu.

Hi ha instants a la vida que són com una ràfega de vent
i no saps mai si la pluja de papers són fragments
d'un somni que es va esvair amb la mateixa rapidesa
com ho fan les ràfegues d'aire que són fugaces com el temps.

Àsia Roja




Àsia roja, Àsia blanca.
Mosaic de cultures immens.
No és fàcil descriure
tot el què hi tens:
Un Japó tecnificat,
Una Xina superpoblada
que somriu a Occident
mentre s’oblida
de les matances d’estudiants a ‘Tianan men’;
Un Tibet ocupat;
una Thailàndia de putetes barates;
una Índia on encara hi ha clans i castes;
I més amunt, els Talibans
que imposen la seva llei
amb el Corà a la mà.
*Poema publicat sota el títol d'Oda Asiàtica en el primer recull de la Marató del col·lectiu Poesia en acció. Enguany la Xª edició a l'Ateneu Barcelonès el dissabte 20 de juny.



dijous, 11 de juny de 2009

Baranes


I
Baranes que miren el mar…
Capvespre de núvols i sorra.
Tu, jo i l’infinit…
He tornat a la barana dels teus dits…
I el teu record ha sigut pluja
pels meus sentits.
II
He cercat el teu déu de les petites coses
en cada gest, en cada mirada, en cada hora
que hem estat mirant el mar.
He volgut cercar el teu déu de les petites coses
mentre el temps m’atrapa i se’m passen les hores
i potser no sé valora tantes coses
i potser avui enyoro la calor de les teves paraules…
Potser un silenci. Potser una tarda.
Saps? Avui hi he vingut sol…
He cercat els teus dits en aquella barana.
Una ràfega de vent m’ha retornat tots els sentits
d’aquell capvespre de núvols i sorra,
d’aquells dies de platja i sorra
quan no hi havia hores
i ens amagàvem sota l’ombra d’un arbre gegant.
Una forta onada m’ha retornat tots els sentits
i m’ha retornat a la barana dels teus dits.

*Aquests dos poemes són una col·laboració a una de les últimes crides literàries del blog d'en Jesús M.Tibau.

En Jesús ens convida a escriure una versos que incloguin el títol de seu darrer llibre que és un poemari anomenat "A la barana dels teus dits" publicat per Aeditors. El premi és un exemplar del llibre. La proposta em va semblar tan suggerent que em vaig engrescar a escriure aquest parell de fragments.

+info a...

dimecres, 10 de juny de 2009

Fum de port


Fum de port
Escric l’última gota
d’un món creat pel fum.
Potser fum de port.
Vaixells mercants.
Vides agitades
volent creuar l’oceà.
Vides agitades
que potser no tornaran.
Fums d’antigues vides
evaporats per un instant.
Retrats de fotos antigues
aigua i petxines
avui he recordat
quan hi havia quelcom
d’autèntic en aquelles vides
que avui s’ha esfumat.
Ara només hi ha cambres metàl·liques
Som monstres de fàbrica. Robots d’ultramar.

Malalletra Somnis



Aquesta és la portada del Cd Non non que ve com a extra en l'última edició del fanzine Malalletra i són cançons gairebé de bressol cantades per diferents cantautors i grups. Cançons per somiar.

Està dedicat als somnis i és un prodigi de sorpreses. Laia Calvet, la seva responsable amb el suport de múltiples col·laboradors crea un fanzine molt personal. Pura artesania.

És art, és disseny, és imatge, és literatura, és poesia visual, és minimalisme, és una porta per somiar...Malalletra són moltes coses en una. Val la pena. I el trobareu entre altres llibreries a la Laie del CCCB. La meva, és la tercera col·laboració amb aquest fanzine i ho faig amb el poemet en prosa "pètals" que també he penjat en aquest bloc.+info a: http://fanzinemalalletra.blogspot.com/

http://blogs.myspace.com/laiacalvet

http://laiacalvet.blogspot.com/

Gràcies Laia, fas una feina fantàstica!

Escolta en "J"...Un dels col·laboradors d'aquest cd. Música molt suggerent...http://www.myspace.com/altrament

Avui fa un any...


Just avui fa un any em trobava apunt d'anar a la tertúlia - presentació de novetats que l'A.J.E.L.C. havia preparat amb els seus associats i associades.
Aquella tertúlia - trobada la vàrem fer en una de les sales d'actes de l'Ateneu Barcelonès. L'experiència va quedar recollida en un dels primers post que vaig escriure pel blog Nàufrag i Obrer...
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/06/una-presentaci.html
Havia de parlar del petit recull de contes i també de poemes que m'havíem d'editar la gent del Grup Senar i aprofitava la xerrada per parlar de l'autoedició o coedició. Fa dos anys que em vaig topar amb aquesta gent, fa un any que s'haurien hagut d'editar els dos llibres i fa mig any que l'editorial va fer aigües per totes bandes i evidentment els llibres no es van editar. Mig any després de consultes, reunions i molts dubtes amb els afectats, el proper dia 20 de juny farem una nova i última reunió per acabar d'aglutinar en una sola plataforma tots els afectats. Des de llavors he intentat girar full en la meva vida literària i gairebé ho estic aconseguint però us puc dir que encara pateixo les conseqüències del naufragi del grup editorial esmentat.
En el seu dia també me'n vaig fer ressò en algun que altre post del bloc de Nàufrag i Obrer...però sobretot en el següent post:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/12/una-fruita-corcada-grup-senar.html
Recordo que fa un any hi havia una companya de l'Associació que apart d'haver publicat un conte infantil, ens parlava d'una novel·la i que no sabia quan sortiria publicada. Les casualitats han fet que just avui torni anar a una presentació. Tot oblidant el meu naufragi editorial m'alegro moltíssim que una companya de l'Associació pugui presentar la seva novel·la i ho pugui fer sense problemes, amb la il·lusió d'aquell qui comença.
La novel·la és "Arran de l'Ebre" de Cinta Arasa i el llibre està editat per Aeditors.
Des d'aquí li desitjo molta sort!
Els temps té a vegades curioses casualitats...