Entre cireres

Entre cireres

el bell somni

es va fondre

com un bàlsam

que mai havíem imaginat...

Entre cireres
el vell somni
és una primavera
és un fruit efímer
que es va fondre
ja fa molts anys
i el seu alè
ens retorna
com si encara poguessim
fruir del seu nèctar.

Dos anys!

En el món dels clarobscurs

la lluna i el sol ballen una dansa

i poques vegades arriben a tocar-se.

Són dos. Com ho són també moltes

de les dualitats i dilemes amb les que convivim...

I sense adonar-nos molts cops no ni els sentim...

****

Avui aquest humil blog arriba el seu segon aniversari.

Gràcies a tots/ totes els que puntualment hi heu fet alguna visita o fins i tot hi heu deixat un comentari.

Ha sigut una etapa poètica molt prolífica que ha donat com a fruit algún que altre poemari que espero algún dia vegi la llum. D'aquí uns dies penjaré els últims textos i potser finalitzaré una primera etapa poètica i blocaire.

Els fills de l'Utopia

Els fills de l'Utopia

cremen primaveres

indignats o alegres

volen renéixer

de les cendres.

Bell pensament d'un dia de maig...

[imatge extreta de la xarxa]

Pluja i llum de maig.

L'espera dels bons o mals presagis.

La vida que es repeteix o evoluciona d'un mode inesperat.

La bella estrofa que voldríem rimar sota un vell faig.

(Sovint la vida és això: pensaments, somnis, anhels inconnexos que voldríem atrapar però que fugen com cavalls salvatges vora el mar...)