Temps i somnis

ESCRITS DEL FUM va deixar d'actualitzar-se fa temps. Sovint pensem que quan s'acaba un espai l'autor d'aquest espai ja no escriu més i és tot el contrari. Els blogs, com la vida, són etapes, i aquest espai ha cobert una etapa poètica i creativa important des del 2009 fins el 2012. Calia una pausa. Potser el format d'aquest blog havia quedat envellit i necessitava un canvi.  Els blogs potser acaben però la creativitat, els somnis i la vida continua...
És per això que em podeu trobar a partir d'ara a un nou espai anomenat "L'Illa del fum"
http://illadelfum.blogspot.com

                                             Totes les cendres dels nostres somnis
                                             quedaran per sempre més en una illa
                                             creurem que s'han esvaït com ovnis;
                                             ens sentirem vells, adolorits
                                             i en les nits d'insomni
                                            veurem com dos ballarins surten
                                            de les nostres entranyes
                                             i seguiran ballant
                                            en un món paral·lel
                                            on tot flueix
                                            i on tot aparentment
                                           és efímer
                                           només aparentment
                                           ja que de cop recuperarem
                                           aquell record, aquell moment
                                          i ens creurem, per uns segons,
                                          eterns.
                                                   G.Boloix
                      
                                            

Nit efímera de Sant Llorenç...

                                                                                                        No has vist com ballen les Perseides?
                                                  Cauen veloces
                                                  com si tinguessin pressa
                                                  i la vida se'ls hi escapés
                                                  i no poguessin atrapar-la mai més.
                                                  Com si tinguessin por
                                                  de perdre el darrer instant
                                                  que les fa lliures
                                                  i la nit de Sant Llorenç
                                                 ens fa reviure
                                                 que a voltes tot és efímer
                                                 que a voltes tot pot ser únic
                                                 i intens.

                                                A REVEURE I BON ESTIU!!

Pou sec (Profecia d'estiu) Bon estiu!!

                                                  (imatge extreta de: www.album.isf.es )

POU SEC

(Profecia d'estiu)

Se m'asseca el pou

d'on broten les paraules

i en cercaré de noves

que naixeran amables

o potser agres...

I espero l'aigua de la pluja

lentament caurà

i la terra seca s'omplirà d'herba fresca

i els prats seran frondosos

i els dies llargs i els vespres frescos

i reposarem dels dies perversos

i recitarem versos honestos

mentre ressonaran les primeres tempestes

que ens faran oblidar els dies de festa

i quan menys t'ho esperis brotarà del pou

aigua neta i fresca...

I s'acabaran els temps de sequera

i res tornarà a ser com era.

I escriurem nous versos

per a una nova era.

Amb aquests versos des d'Escrits del Fum acabo la IIIª temporada (2011 - 2012).

[La veritat no sé ara si és la IIIª o la IVª temporada. Tan és! Són més de 3 anys 2 mesos i mig penjant textos poètics la majoria improvitzats, d'altres molt més elaborats. Durant aquests 3 anys Escrits del fum ha donat els seus fruits, alguns de bons. Potser en l'última temporada no tan però confesso que hi ha dos o tres poemes dels quals n'estic molt satisfet, i això que últimament la inspiració no m'ha acompanyat gaire. Aquells qui em coneixeu ja sabeu que la meva vida electrònica és irregular i poc perseverant, vaig i vinc. Amb l'avinentesa de l'estiu aquest blog descansarà una temporada i esperarà que "el pou s'ompli de nou d'aigua neta i fresca..."]

Sé que "la cosa blogaire" en els darrers temps és un fenòmen que va totalment de baixa però també sé que encara hi ha gent que segueix amb interès compartint i llegint blogs poètics. Des d'aquí el meu agraïment a aquelles persones que en el algún moment heu visitat aquest blog en la darrera temporada i especialment a aquells que hi heu deixat algún comentari.

                                         Moltes gràcies i bon estiu!

                                               Salut i bons versos!!

No tots els camins són fum...

                                               (imatge extreta de www.balearsculturatour.net)

I

No tots els camins són fum.

N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles

i estranys perfums.

II

Si pogués agafar aquell viarany...

Sentir-me lliure.

Fugir d'un engany.

III

La serenor d'un immens blau.

Una finestra prop d'un mar.

No sentir-me esclau.

IV

A l'immens desert li diuen: nowhere.

No vius. No penses. No sents.

Zombis que anhelen oasis enmig del desert.

V

Sento l'udol del capvespre.

Trepitjo les fulles del bosc.

Vull sentir-me orgànic a poc a poc.

VI

He vist prats en els teus somnis.

He vist foscor en els teus ulls.

Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.

VII

No tot era fum

I dels nostres versos en quedarà alguna llavor

potser una escletxa de llum.

G.Boloix

Deixar enrera l'escuma dels dies...

Deixar enrera l'escuma dels dies

mentre els nostres pensaments

naveguen riu avall...

Riu avall, fins a la desenvocadura

on el gran mar ens aculli i ens salvi

de tots els problemes i maldecaps.

I poder trobar una altre illa, una altre món

un altre platja on romandre un temps

sense presses ni soroll.

Deixar enrera l'escuma dels dies

aquella escuma, aquells petits problemes

que ens cremen lentament;

l'escuma que deixa enrera un vaixell,

potser el nostre propi vaixell,

l'escuma que sembla fugissera,

només ho sembla...

Aparentment es dilueix.

Però ens acompanya fins al final dels dies

i del temps.

 G.Boloix

(text inspirat en el següent post: http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/06/escuma.html)

(També inspirat en la següent cançó:
http://www.goear.com/listen/4b7ce79/lescuma-dels-dies-gerard-quintana)

El bes de Venus

"La vida s'acaba com la resplendor d'un film, una espurna a la pantalla."
Ray Bradbury

                                                      (imatge extreta de google imatges)

(Nota astronòmica: 05-06-2012: Ha sigut el dia del trànsit de Venus. El trànsit es produeix quan Venus passa directament entre la Terra i el Sol, el que permet veure el planeta com un petit punt que es va desplaçant lentament a través de l'Astre Rei; un fenòmen que en el seu dia ja va poder ser albirat per grans astrònoms de la història de la Humanitat com Galileo Galilei.)

[Nota poètica: El Sol és una gran pantalla i Venus és un punt negre que es desplaça prop seu com una espurna a la pantalla. La vida és efímera com un punt negre que es desintegra prop del sol. Potser sí que la vida s'acaba com la resplendor d'un film, on tu i jo som espurnes erràtiques que cerquem la resplendor cada matí.]

No em parlis de Venus

ni de l'infinit

ni de tots aquells ratjos solars

que haurien pogut iluminar-nos.

No em parlis de tots aquells camins

i viaranys

que mai tastarem

per molt que passin els anys.

Sé que Venus

s'interposa cada cent anys

entre la Terra i el Sol

i s'aprop tant

que sembla que el besi

com una amant ocasional

que sap que només té una nit.

No em parlis de Venus

ni de Júpiter

ni de tots aquells estels

que no veurem mai caure.

Parla'm de la Terra

i de l'instant que em mires

i vens i ens sentim aprop

mentre sentim

com en són d'efímers els somnis

com el bes de Venus

que s'apropa fugaçment

cap al Sol.

G.Boloix

Tres!

                                           Avui m'he adonat que aquest blog ja té tres anys!
                                           (Gràcies als qui heu anat llegint aquests Escrits de fum)

So (enjoy the silence)

En la república del so

tot és voraç

vertiginós

absurda

cursa

com un gos

que no ha d'arribar enlloc

més que a casa

després del jorn.

En la república del so

som androides

incurables

no sabem gaudir

d'una pausa

esclaus d'enginys

i cables

per sentir-nos més aprop

els uns dels altres.

           ****

Aquest so que et penetra

i et sacseja

dia i nit com una bèstia

incapaços de seure'ns

fins ben entrat al vespre

seguint la voràgine

que ens cruspeix

i ens governa

carregats d'estímuls

d'informacions,

mails, tablets, mòbils

i correspondència

per viure sempre atents

minut a minut

la immediatesa.

        ******

Oh, la república del so!

Si poguessim fugir com animals salvatges

enmig del camp sense estímuls ni xarxes

només sentint el nostre alè

la nostra pausa...

Oh,enjoy the silence!

Everybody feel the silence!

Oh si poguessim fugir com animals salvatges

i oblidar-nos dels nostres esclavatges...

Oh simplement si aprenguessim a gaudir

d'un pausa.