Cendres de desembre (Bones festes!!)

Cendres de desembre
Tornen a la llar
totes les criatures del món.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
i no vulguis pretendre
un dolç i meravellós destí.

És massa tard?
Recull les cendres
no serem mai els pretendents
d’una dolça i meravellosa vida.
Tornen a a la llar
tota la gentada del món,
carregats d’il·lusions i també de mentides.
Però hi haurà gent sense llar
ofegats en un fosc oceà
i una vida de naufragis en alta mar.
Per què plores?
Si tu pots tornar a casa…

Però hi ha cases buides sense ningú.
Digue’m…com has cremat el teu camí?
Recull les cendres
les cendres de desembre i queda’t amb mi.
Compartirem les cendres
d’un altre gèlid desembre
somiant amb una nova vida
i amb un nou camí.
Recull les cendres
d’un altre desembre…
Si us plau no ploris
aquesta nit;
diuen que és la nit més alegre
però la buidor em cruspeix
fins el matí.

Recull les cendres de desembre
si us plau queda’t amb mi
aquesta nit.
Somiarem junts una altre vida
Potser un altre destí.
Oh cendres de desembre!
Cendres del meu camí…
Sento com cada nit cremen
i m’acompanyen fins el matí.
Oh cendres de desembre!
Gabriel Boloix

MOLT BONES FESTES!!!

*La il·lustració del post és una foto creada per CPGXK

podeu entrar a la seva galeria de suggerents fotos:

http://www.flickr.com/photos/xurriblog/

Paradisos artificials

Mai tastarem paradisos perennes.
Fulles que cauen, fredor de desembre.
Carrers il·luminats de somnis impossibles,
de mentides disfressades de bons auguris per sempre.

Com gotes d'un oceà i altres haikús improvitzats...

Haikús - blocaires (I)

I

Travessa un immens camp de blat

i en l'infinit,

potser en l'horitzó

veurem des d'on neixen tots els somnis.

II

Cerco una sortida digna

després del naufragi.

Mossega una poma com un bocí de vida.

Frueix d'aquest instant efímer com un oasi.

III

Collonades antigues

foren vistes en tristos periòdics;

perfum d'antigues vides,

venedors de mentides.

IV

He fruït del teu bàlsam

com gotes d'un oceà.

Il·lumina'm com un mandala.

Deixa'm anar mar enllà.

**

Aquests són uns versos improvitzats

que vaig decidir escriure

tot jugant amb el nom

d'alguns blocs.

I qui sap, potser

torno a repetir-ho amb el nom d'altres blocs

perquè francament

hi ha noms de blocs que m'inspiren molt.

Versos de gebre, flors de tardor

I

Abraça'm tardor

abans que se'm rovelli l'ànima.

Cauran les pors

com les fulles de l'arbre.

II

Em podreixo com una flor

ara que ve novembre.

He vist llàgrimes rodolant pel teu cos.

He vist llàgrimes de gebre.

III

Abraça`m ara que cau la tarda.

Abraça`m com un suau mandala.

Cauran les pors com fulles de novembre.

Si poguessim renéixer com flors de tardor...

Però la nit cau rotunda i severa

i només ens queda una tímida alba

coberta encara de foscor i gebre.

Gabriel Boloix
Vet aquí els versos que presento per participar de nou en un dels jocs literaris del blog de Jesús M.Tibau. En aquest cas es tracta del joc literari nº133 que consisteix a escriure un poema de la tardor d'un mínim de 5 versos.

Un haikú inspirat en uns versos d'aquest bloc...

Que bonic és pensar que allò que escrivim pot inspirar altres versos i paraules.

En el seu dia, la poeta de St.Boi Carme Raichs em va comentar que després de llegir el poema "Postals de l'Índia" que vaig penjar en aquest bloc, li varen inspirar uns versos per un haikú...

Haikú de l'Índia

Enmig del caos

un te fumeja el dia

i, sense presses.

Carme Raichs

Aquí teniu l'enllaç si voleu llegir el poema que va inspirar aquest haikú:

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/06/postals-de-lindia.html

El far de Berlín

L'ànima de Berlín no era el seu mur.

L'ànima de Berlín era un far

que es pot veure des de qualsevol

punt de la ciutat, i que de nit

mostra unes llums

que acompanyen els vells solitaris

cap a casa.

La Fernsehturm s'alça victoriosa

prop de l'Ajuntament Roig,

i on Neptú és el rei d'una font més

d'una metròpoli colpejada per la història

i que s'aixeca cada matí sota la seva empara.

L'ànima de Berlín no era un mur,

l'ànima de Berlín era una vella torre

de televisió,

un símbol més pels berlinesos de l'est,

unes llums curioses pels berlinesos de l'oest.

Tots anhelaven que algún dia pujarien junts

a dalt del far i contemplaríen lliures la ciutat.

I va arribar aquell dia i tots, de l'est i de l'oest

pogueren contemplar junts els 360 graus

de la seva metròpoli, del seu món sense murs

ni vergonyes, només una ciutat al seus peus.

Varen caure els murs i les vergonyes

però el vell far segueix contemplant

el pas de les grues que han obert nous camins.

El vell far de Berlín segueix il·luminant cada nit la ciutat.

*Un post escrit pensant en els 20 anys de la caiguda del mur, però sobretot pensant en el record d'una ciutat que vaig trepitjar quatre anys enrere.

El somriure d'Estambul

Hi ha ciutats que viuen en els nostres somnis.
Moren cada nit i potser també
s'aixequen amb les seves misèries
i amb les seves mancances.
Hi ha ciutats que viuen en els nostres somnis.
Avui he somiat que em passejava pel vell basar.
La llum del capvespre cau sobre el Màrmara.
Diuen que Estambul sempre somriu,
potser a Orient, potser a Occident
potser a nosaltres mateixos
sense pressa per arribar a enlloc,
immòbils com la Torre de Leandre
voldríem viure una altre vida en un altre lloc,
en un altre espai, a un altre ritme...
Un fort fred et glaça la cara i penses que...
Hi ha ciutats que viuen només
en els nostres somnis.
Hi ha somriures que viuen
només en els nostres somnis.
Hi ha instants que viuen
només en els nostres somnis.
Hi ha cendres que reneixen cada nit
en els nostres somnis.

Algunes notes...

La vida a vegades ens porta per uns camins que no sempre volem passar i per això no sempre és fàcil trobar el temps per dedicar-se a l'art d'escriure.

Ara recordo que just fa any hi va haver el tancament i desaperició del Grup Senar.

En vaig deixar constància en el següent post:

http://naufragiobrer.blogspot.com/2008/12/una-fruita-corcada-grup-senar.html
Allò va ser un cop dur per aquells que hi havíem dipositat les esperances. Afortunadament el darrer any, en els darrers mesos vaig decidir fer petites cosetes per no perdre la il·lusió amb el tema literari. Ahir mateix li comentava a un amic que escriu i pinta, que quan t'agrada alguna cosa sempre hi tornes. I afortunadament, tot i els alts i baixos de la vida i he tornat, de forma tímida...

Enguany he seguit col·laborant amb la publicació de la marató poètica anual de Poesia en acció, col·laboracions amb el Lletraferida (butlletí de l'Ajelc) i amb el fanzine Malalletra, el pròxim, properament dedicat a la natura.

La vida electrònica literària a vegades dóna satisfaccions i he intentat mantenir actualitzats els tres blocs que vaig crear de caràcter cultural (Nàufrag i obrer), literari comarcal (Lletres i paisatges) i el poètic personal (Escrits del fum).

Justament a través d'Escrits del fum, un parell de poemets varen formar part del petit recull "Totes les baranes dels teus dits", fet del qual m'en vaig fer ressò tant en el blog Nàufrag com a Escrits i que va quedar constància en els següents posts:

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/tots-els-blocaires-dels-teus-dits.html

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/10/presentacio-del-llibre-totes-les.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/10/triple-presentacio-de-llibres.html

http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/08/totes-les-baranes-dels-teus-dits.html
http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/08/totes-les-baranes-dels-teus-dits.html

http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/06/baranes.html

Aquestes són algunes de les petites cosetes literàries que he anat fent al llarg d'aquest any. Comentar la meva col·laboració en un relat col·lectiu que després de moltes dificultats i mesos es va poder penjar el blog d'Històries veïnals. El relat es diu "Ningú mai va saber qui era Lady Tupper" i està escrit amb altres blocaires. Aquí teniu l'enllaç:

http://historiesveinals.blogspot.com/2009/10/hv-67-ningu-ma-va-saber-qui-era-lady.html

També he revisat algún material, bona part del qual, relats i poemes foren penjats a Relatsencatalà i a Joescric. He revisat el material antic i els he agrupat en reculls de relats i poemes...que a partir del 2010 m'agradaria fer l'intent que alguna coseta es pogués publicar.

Vet aquí només algunes de les petites cosetes que ha donat literàriament parlant el 2009.