diumenge, 27 de juny del 2010

Set camins i la font...


La font del set camins
ja no raja aigua fresca.
Lloc de pas de pelegrins,
d'il·lusions; d'aigua neta.

La font del set camins
entre el bosc i la ginesta.
Avui és un mite més
entre historiadors i gent experta.

Si pogués sentir la font
com ho van fer els meus ancestres.
Sentir el caliu suau del capvespre
entre berenars, jocs i un toc silvestre...

Si pogués sentir la font,
record perdut de la infantesa.
De sobte em sento sec i erm
com un riu sense cabal
després d'una tempesta.

Si pogués jeure un instant
entremig d'herba fresca
escoltant el degoteig de la font
fugint d'un món d'estúpides presses.


La font del set camins
ja no raja aigua fresca.
Em sento un immens desert
enmig d'un estiu càlid sense tempestes.

I en la meva ment la font segueix brollant
com ho ha fet sempre...
Tinc por d'oblidar aquest record
d'il·lusions, jocs, somnis i dies de festa.
G.Boloix

2 comentaris:

  1. Només en veure la fotografia de la font he tornat a escoltar l'aigua de les fonts de la meua infantesa. Després, en llegir el poema, he volat intentant trobar-les.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  2. Quina pena, les fonts que s'assequen, i les que es contaminen... A mi m'encanten les fonts. Tinc la sort de tenir-ne una pila d'estimades que enacra ragen aigua fresca i bona.

    ResponElimina