Meandres i ciutats (homenatge a Màrius Torres)

Bentornats de vacances, avui Escrits del fum vol sumar-se a l'homenatge blocaire (en motiu del centenari del naixement) del poeta lleidetà Màrius Torres.

Meandres i ciutats

(paraules d'homenatge a Màrius Torres)

I

Més enllà del riu

hi ha una metròpoli llunyana

on somiaves una ciutat

de nobles ideals

forjats amb l'esperança.

La teva ciutat somiada

va caure enmig d'un bell estiu
i el teu cos va recloure's
per sempre més
a Sant Quirze Safaja.


Avui el teu alè ens torna
com un alè càlid
rellegint els teus versos
de dolor i de tendresa.
****
II
La memòria és com un riu
on tu i jo som meandres
que eixuts pel poc cabal del riu
corren el risc de perdre's en el temps.


I en aquest riu sento l'alè càlid de Mahalta
on la seva tendresa, la seva mirada
va ser el teu bàlsam inseparable.
***
III
Quants meandres secs hem oblidat?
Quants ideals han caigut en ciutats llunyanes?
Quantes Mahaltes ens han acompanyat?


Entre meandres i ciutats
la teva veu és un alè càlid
a voltes molt serè,
a voltes molt tràgic,
a voltes oblidem els nostres poetes bàsics
però quan els recuperem
ens adonem que ja són clàssics.

Si voleu llegir els posts escrits per l'ocasió, podeu entrar al següent enllaç on la gran Carme Rosanas (alma mater del logo d'aquesta iniciativa) ha recollit en un post tots els participats:
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/08/participants-en-lhomenatge-marius.html

Bé de fet, la convocatòria ha sigut d'en Lluís (la paraula escrita) i de la Carme R (col·lecció de moments) que tal com hem dit és l'ànima del logo, i també l'entusiasme i el seguiment d'un veterà dels homenatges blocaires com el Víctor P.(raons que rimen). A tots plegats, enhorabona!

En Màrius Torres, poeta durant molts anys oblidat, es mereixia aquest homenatge.

(el noble art de contemplar...) senders blancs

El següent text està inspirat en les paraules que el company blocaire Òscar Pascual m'ha deixat en el facebook:
"El noble art de no fer res integra, dins del seu atractiu temari, arts menors com la contemplació indiscriminada de les musaranyes estiuenques i mesurar (al centímetre) les línies que deixen els avions en enlairar-se que són tot un goig. "
Us recomano el seu últim post:http://lostartsecret.blogspot.com/2010/08/empajarat.html

Senders blancs

Hi ha mil senders

que no saps on van

dibuixats per avions

que en un instant

enfarinen el cel

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van.

Destins que mai trepitjarem

però que en un instant

et fan sentir-te com un nen

i vols creure que aquell polsim

que dibuixen, només és per tu.

Hi ha mil senders

que no saps on van;

que potser mai coneixerem;

camins inhòspits, móns distants

que es perdran en la teva ment

com els senders blancs

que contemples

i s'evaporen ràpidament.

****************

En un món de cràpules i presses

hem oblidat el noble art de no fer res

de deixar-nos fascinar per un dibuix al cel,

per contemplar un paisatge,

per sentir els xiscles matiners de les gavines

per sentir com passa plàcidament

una tarda de diumenge,

per contemplar de nou

l'ocàs d'un nou capvespre,

per contemplar l'espectacle estelat

d'una nit d'estiu,

per creure que no calen només vacances

per deixar-te fascinar

per un món

que ha oblidat el caliu

de les petites coses

que s'evaporen

com un raig blanc

d'ultrasònica avioneta

que passa veloç

com una vida

que s'escola de les nostres mans

i de les nostres metes.

100 formigues

Arribem al post nº100!

Prenent com a inspiració un dels meus poemes preferits de Jacques Prévert(1900-1977): "chanson des escargots qui vont à l'enterrement". Si voleu llegir el poema, aquí teniu l'enllaç:

http://www.feelingsurfer.net/garp/poesie/Prevert.Escargots.html

o si el voleu en versió castellana de Enrique Uribe White:

http://www.poesiaspoemas.com/jacques-prevert/cancion-para-dos-caracoles-que-van-a-un-entierro

Tot i que sé que hi ha un llibre de versions en català de Prévert (Preversions, editat per Proa); no he conseguit trobar la versió en català d'aquest poema.

100 formigues

Cent formigues guardaven cent poemes

creats amb humiliat i tendresa.

Cent formigues portaven una fulla verda

i tenien por que s'assequés per la calor

i no la poguessin guardar al setembre.

Cent formigues guardaven cent poemes

alguns improvitzats, d'altres fets a consciència.

Cent formigues festejaven una fulla verda

ignorant que seria tan efímera

com l'estiu en el que feinejen.

Nits blanques/ ciutats somiades

Enrera han quedat les nits blanques,

els ponts de Sant Petersburg,

les passejades prop el riu Neva

i l'estranya sensació que la nit

era nostra.

Hem navegat com zombis
prop dels canals navegables
i els ponts majestuosos s'han elevat
al nostre pas.

Però el solstici d'estiu és un alè
que s'evapora ràpid.
I Sant Petersburg és una ciutat somiada
que es passeja com tantes ciutats somiades
per la meva ment
a voltes a poc a poc
a voltes molt ràpidament.

************

Ciutats somiades.
Rutes imaginades.
Panoràmiques inabastables.

Tot es fon
com una postal d'un conte
que de tan haver-lo llegit
és tan real en els teus ulls
que no saps on comença l'aventura
i on acaba el tòpic i el paradís.

Pousada

imatge extreta de http://hotelkey.com
(intentant experimentar com queda en portuguès uns versos...)

Todos os homens

procurar uma Pousada

onde ficar lá para sempre

apenas um sentimento

o murmúrio das ondas.

Todos os homens

procurar uma Pousada

onde você pode respirar facilmente

durante um longo dia

sentido apenas por alguns instantes

o murmúrio das ondas.

Todos os homens

procurar uma Pousada

Ithaca perdidos na

como um sonho Island

como utopia perdida

que por alguns dias

férias

só pode sentir

o ritmo das ondas.
*********

Tots els homes

cerquen una pousada

on quedar-s'hi per sempre

sentint només

el xiuxiueig de les onades.

Tots els homes

cerquen una pousada

on poder respirar tranquil

durant una llarga jornada

sentint només per uns moments

el murmuri de les onades.

Tots els homes

cerquen una pousada

com una Itaca perduda

com una illa somiada

com utopia perduda

que durant uns dies,

unes vacances

només es pugui sentir

el ritme de les onades.

London River

Versos inspirats després del visionat d'aquest film: colpidor, tendre i subtil.

Lost souls

middle of the Thames

Souls upset

middle of the Thames

Oh London River

illuminates my life back!

Hearts beaten

a tragedy

Children who no longer

and only ashes.

Oh London River

illuminates my life back!

In a world of beasts

our hearts are weak.

Gimme tenderness

now that there are differences.

Oh London River

illuminates my life back!

************

Ànimes perdudes

enmig del Tàmesi

Ànimes dolgudes

enmig del Tàmesi

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

Cors colpejats

per una tragèdia

Fills que no tornaran

i només són cendres.

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

En un món de bèsties

els nostres cors són febles.

Dona'm la tendresa

ara que ja no hi ha diferències.

Oh London River

il·lumina de nou la meva vida!

[entre parèntesi]

Esquenes mullades

lluny de les sirenes

urbanes, estranyes

que ens fan creure

que el món se'ns escapa

i que hem d'anar sempre

amb presses

superant mil obstacles

com animals silvestres.

Vull un parèntesi

per sentir que no som bèsties

sotmeses al rellotge

i a les seves dèries.

Enmig del capvespre

la xafogor ens ofega.

Volem sentir de cop

que som criatures tendres

mirant-nos d'aprop

com si fos l'últim vespre

compartint l'últim instant

l'últim alè d'un capvespre.

Cues de sargantana

Cues de sargantana

S’han acabat els dies
de cues de sargantana
de préssecs saborosos
collits del mateix arbre.
Els rellotges són tortures.
Els silencis són anhels.
Escapçades cues de sargantana.
Universos perduts de nen.
Estius efímers
perduts en el temps.