Roses i Pluges

Roses i pluges

Quin desig tan simple:

inundar-me d'un pluja fina i suau,

gairebé com un alè

com si estigués en un palau

cobert de pètals de roses

de flors fresques i formoses

i també de llibres i de lletres

i de l'alè càlid d'un jove poeta

que no té por de la pluja,

del fred ni del vent

i anhela aquell sol de migdia

càlid i primerenc

esperant sempre el bon temps

i contemplant per un dia,

només per un sol dia

com la cultura impregna els carrers

d'una forma alegre, pacífica i contundent.

Bon Sant Jordi 2011!!

Un haikú pel país del Sol naixent/ un Haikú para el país del Sol naciente

[imatge de Hokusai extreta de la xarxa]
El 23 d'Abril apart de ser un dia on destaquen els llibres i les roses, enguany s'ha volgut que també sigui un dia de Solidaritat amb el poble nipó. Des de l'entitat "Poesia en acció" que prepara el seu llibre anual de versos solidaris (enguany pel Japó) m'han demanat una col·laboració d'urgència i he escrit això:

Un haikú pel país del Sol naixent
Sol naixent
El terra tremola
No esteu sols
Poetes i versos (us consolen).


Un haikú para el país del Sol naciente
Sol naciente

El suelo tiembla

No estáis solos

Poetas y versos (os consuelan).

Flor silvestre (o via crucis)

[imatge extreta de joyasdecantabria.es]

Hi ha tants via crucis

com pecats no oblidats.

S'enfonsen al fons de l'ànima

i rebroten en ple abril o en ple maig

com una flor silvestre, salvatge

que mai vas poder arrencar.

Tots hem sigut penitents en algún viarany...
N'hem comès o ens n'han comès
i s'han oblidat com s'obliden els anys
i els records que no volem recuperar.
I hem après a conviure, sobreviure i seguir endavant.
I hem après a conviure amb les flors silvestres
que mai podrem arrencar.

Boscos endins

[imatge extreta del blog... http://dianademeridor.blogspot.com/] Els boscos més bonics de França es troben prop del Chateau de Fontainebleau.

Boscos endins

he cercat el petit plaer

del silenci.

*

Fontainebleau

és un jardí desert

on els bells cortesans

reposaven de les seves batalles

dins un món apart

de misèries i mancances

i on tot eren festes privades.

**

Avui els bells cortesans

en són uns altres

i Napoleó és un quadre

i Fontainebleau

té aires de cementiri

aristocràtic, decimonònic

com si el temps hagués

naufragat enmig d'una gran platja.

***

Boscos endins

sense pressa

només silenci;

passeig de pors, de pau,

de neguits, d'incerteses,

de sentir-me petit i estrany

entremig de camins

que poden ser serens

però també inhòspits.

G.Boloix

Iuventus fugit

[imatge del Museu Arqueològic d'Atenes feta per un servidor]

Fuig joventut

com l'alè d'un oasi

que no tornarà

on enmirallar-se

és tan fàcil com estrany.

Fuig joventut a poc a poc i el pas d'aquells dies són miratges d'un món a voltes proper, a voltes llunyà com ho són tots els records que es perden com arxius remots i com l'udol d'un nàufrag que mira la lluna

per últim cop. G.Boloix

Itaca perduda

[imatge extreta de: ulysshes.wordpress.com]

Oh, Ulisses

digue'm: perquè he perdut el poder

de creure en Itaca?

L'esperança se m'escapa
com una flor enmig d'un bloc de gel.
I tot d'una sento que res m'atrapa
només les ganes de tornar a creure
en un vell anhel.

Vella pregària pels camins d'Aràbia...

[imatge extreta de costreams.com]

Pels camins d'Aràbia,

Àsia, Europa o Mesopotàmia.

Miro el món

i no hi veig un rostre amable.

Si pogués escriure una pregària...

Oh, sí, una vella pregària...
Mira el cel, mira un arbre,
mira el sol, mira la pluja
que de sobte s'ha tornat amarga.


Pel camins de la vella Aràbia,
cerco un vell mot, una pregària.
Potser un mot d'esperança,
potser un mot d'enyorança...

Visions de futur

El futur pot ser un camí estrany, un terreny ferèstec o un cala amb suaus brises i un ritme lent i amable. El futur és només un mot que de tan repetir-lo ja no sé que és...i m'oblido del present i de com canviem ràpidament.